La Inspecció del Banc d’Espanya considerava Bankia inviable abans de la sortida a borsa

Els quatre correus electrònics que va remetre l’inspector del Banc d’Espanya, José Antonio Casaus, al seu superior i que van ser incorporats a la causa Bankia que investiga l’Audiència Nacional qüestionen la viabilitat de l’entitat nacionalitzada pels “molt greus i creixents problemes de rendibilitat”, i adverteixen sobre les conseqüències de la sortida a borsa, que es va produir tot just dos mesos després d’aquestes conclusions.

Es tracta de quatre correspondències publicades ahir i que emet Antonio Casaus a Pedro Comín, director general adjunt de supervisió del Banc d’Espanya, en les quals es refereix a la “feble capacitat” de crear recursos del Grupo Bankia i adverteix clarament que l’operació borsària sense portar a terme les reformes pertinents no funcionaria i crearia “pèrdues” al contribuent.

La sortida a borsa de Bankia es va produir dos mesos després de les conclusions de l’inspector

Les notificacions, corresponents als dies 8 i 14 d’abril i 10 i 16 de maig del 2011, i que havien estat ocultes fins al moment, s’adhereixen a la causa que instrueix el jutge Fernando Andreu a petició de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), que exerceix l’acusació en la causa que instrueix l’Audiència des del 2012.

“Només és un baló d’oxigen que permetrà complir temporalment els nous requisits de solvència, però que no aconseguirà transformar l’estructura de Bankia. Acabarà a mitjà termini amb la venda a baix preu del banc cotitzat, ja que no generarà beneficis recurrents, i amb l’Estat nacionalitzant BFA suposarà una pèrdua per als contribuents”, explica en un dels correus.

Després del diagnòstic, en el qual adverteix que la liquiditat és la “principal amenaça” i que la solvència és “insuficient amb la nova normativa” (Basilea III), Casaus apunta que el “tractament per al malalt” passa per un canvi de control que integrés l’entitat nacionalitzada en un grup “amb prou fortalesa financera”, sempre posant l’èmfasi en el fet que la solució havia de ser “exògena” i “estructural”.

El líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, va detallar ahir davant del tribunal que el jutja a l’Audiència Nacional les empreses implicades en el pagament de comissions a canvi de la seua mediació per obtenir obra pública a través de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Va assegurar que la lleidatana Ros Roca, OHL, ACS i Dragados recorrien als seus serveis i va afegir que la seua organització mediava davant dels ministeris de Foment i Medi Ambient, entre d’altres.

Correa va explicar que l’empresa de Tàrrega Ros Roca, especialitzada en el tractament de residus, va utilitzar els seus serveis per aconseguir les llicències necessàries per construir una planta de generació elèctrica mitjançant purins a Castella i Lleó. Segons el seu relat, ell i alguns dels seus col·laboradors, entre ells Bárcenas, van passar a tenir una participació en la nova empresa a canvi de la gestió. Correa va explicar que Ros Roca li va deixar a deure 120.000 euros per la seua intermediació en la concessió d’uns crèdits a Colòmbia: “No em van tractar gaire bé.” Correa va assegurar que va abonar comissions d’entre el 2 i el 3% a Bárcenas, derivades de la seua mediació en adjudicacions d’obra pública. “Eren carreteres, autopistes, obres de l’AVE, Medi Ambient, diverses...”, va explicar. Va indicar que amb aquesta pràctica “vaig estalviar molts diners al PP”. “No sé si 1.000 milions, o més o menys”, va dir, i va precisar que entregava els diners a Bárcenas a la seu del PP, al carrer Génova, o a casa seua. El que va voler aclarir és que la ruptura que es va produir amb l’arribada del president Rajoy no va ser perquè hi hagués mala relació amb el número dos de la trama, Pablo Crespo, com va dir dijous, sinó perquè va contractar un exassessor d’Aznar que tenia “problemes greus amb Mariano Rajoy i moltes persones del PP”. També va aclarir que van ser tres els cotxes que va regalar a Jesús Sepúlveda, exmarit d’Ana Mato.