Tres-cents dies en funcions

El president del Govern, Mariano Rajoy, i els seus ministres compleixen avui 301 dies en funcions, pendents de la decisió que ha d’adoptar el comitè federal del PSOE i que podria posar fi ben aviat a aquesta situació d’interinitat. Almenys seran quinze dies més els que l’Executiu continuarà actuant amb les facultats limitades, perquè el calendari aboca que, en cas que hi pogués haver una investidura de Rajoy, aquesta seria a finals de mes.

Tot passa per la reunió que ha de mantenir el comitè federal socialista per debatre si, mitjançant una abstenció, els diputats d’aquest partit permeten que el cap del Govern en funcions aconsegueixi de nou la confiança del Congrés.

Espanya és lluny del rècord de 541 dies que va estar Bèlgica amb un govern en funcions

Podem superaria el PSOE si hi hagués avui terceres eleccions segons un sondeig

Podem acusa els socialistes de “frau electoral” per l’“abstencionàs” que permetria governar a Rajoy

Encara no hi ha una data fixada per a la cita del màxim òrgan de la formació socialista entre congressos, però tot apunta que la gestora que es va fer càrrec del partit arran de la dimissió de Pedro Sánchez decidirà dimarts (dia per al qual té fixada una reunió) que se celebri el diumenge 23 d’octubre.

És a dir, tan sols un dia abans que el rei iniciï la ronda de contactes amb els representants dels partits per certificar si hi ha la possibilitat que Rajoy pugui ser investit i, en aquest cas, encarregar-li que acudeixi a un nou ple del Congrés.

Si el PSOE decidís en el seu comitè ratificar el no al líder del PP, el dia 31 (als dos mesos exactes de la primera votació de la investidura fallida de Rajoy) es dissoldrien automàticament les Corts i es convocarien unes noves eleccions per al pròxim 18 de desembre.

En aquest cas, el període de temps en funcions del Govern no baixaria dels 400 dies, tenint en compte els terminis mínims que es necessitarien per a la constitució de les noves Corts i els tràmits següents. Fins ara, l’etapa més llarga que havia transcorregut entre uns comicis i la investidura del president del Govern havia estat de 62 dies, que van ser els que van passar des de les eleccions del 3 de març del 1996 fins que José María Aznar va ser investit per primera vegada cap de l’Executiu el 4 de maig d’aquell mateix any.

Però Espanya encara queda lluny del rècord de 541 dies que va estar Bèlgica amb un govern en funcions des de les eleccions que va celebrar el 13 de juny del 2010.

El fet d’estar en funcions impedeix al Govern aprovar mesures com ara projectes de llei, per la qual cosa no ha pogut presentar uns nous pressupostos per a l’any que ve.

Així mateix, si se celebressin avui a Espanya unes terceres eleccions generals, el PP consolidaria la seua primera posició i veuria fins i tot com augmenten els seus suports, segons un sondeig d’El País. Si el 26-J els populars van obtenir un percentatge de vot del 33 per cent, el sondeig realitzat entre els passats 10 i 13 d’octubre atribueix a la formació de Mariano Rajoy un suport electoral del 37,8 per cent, gairebé cinc punts més dels que va aconseguir en les últimes eleccions.

L’enquesta confirma els pitjors temors de molts militants i dirigents socialistes. El partit patiria una doble pèrdua: en percentatge de vots, amb un retrocés del 4,7 per cent respecte al suport obtingut el 26-J, i en la seua posició respecte a la primera força parlamentària. Cediria el segon lloc a favor d’Units Podem, que el superaria en més de tres punts en estimació de vot. A més, la formació taronja d’Albert Rivera, Ciutadans, segons el mateix sondeig, retrocediria un 1,5 per cent respecte del resultat que va obtenir fa gairebé quatre mesos, que va ser del 13,1 per cent.

El recentment nomenat portaveu del PSOE al Parlament Europeu, Ramón Jáuregui, es va pronunciar ahir a favor d’una “abstenció tècnica” en la investidura del candidat popular, Mariano Rajoy, encara que va reconèixer que hi ha socialistes que “amb molta raó i molta lògica” prefereixen votar no. I és que la coordinadora general del PSC, Assumpta Escarp, va reivindicar, per la seua part, “el diàleg, la negociació i el pacte”, i va reiterar el “no és no” dels socialistes catalans a la investidura de Rajoy per haver judicialitzat el debat sobiranista (vegeu la pàgina 22). Per la seua banda, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va demanar que es permeti formar a Espanya un Govern “fort i estable” per fer front als que des de la Generalitat de Catalunya governen des de l’“odi i el rancor”, es “creuen per sobre de la llei” i demanen “negociacions impossibles”. Per això, davant de la “complicada” situació a Catalunya, “el primer és defensar el que defensem com a país i nació”, va assenyalar Cospedal. Per la seua part, el vicesecretari de Ciutadans, José Manuel Villegas, es va mostrar optimista i convençut que, després de 300 dies de bloqueig, cada cop s’està més a prop del canvi polític a Espanya. Després de rebutjar de nou la possibilitat de celebrar unes terceres eleccions, va assegurar que, quan la legislatura comenci a funcionar de forma ordinària, els ciutadans notaran que aquest canvi ha arribat al Congrés. Villegas també va apressar a obrir “una comissió d’investigació per dilucidar la trama del finançament il·legal del PP”, i no va descartar que Rajoy hagi d’acudir-hi per donar explicacions. D’altra banda, la dirigent de Podem Irene Montero va denunciar l’“abstencionàs” i el “frau electoral” que, segons el seu parer, està a punt de cometre el PSOE si finalment permet que governi el PP.