La fiscal general ordena querellar-se contra Forcadell per desobediència i prevaricació

La fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, va ordenar ahir al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que interposi una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pels delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional per haver permès el juliol d’aquest any la votació sobre les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.

El mateix Constitucional va decidir per unanimitat el dia 6 d’octubre passat deduir testimoni contra la política catalana per un possible delicte de desobediència de la seua anul·lació de les resolucions independentistes del Parlament, però es va limitar a apuntar la possible existència de responsabilitat penal. Simplement denunciava els fets davant del fiscal, perquè aquest decidís si correspon actuar. Literalment, deia que, si el fiscal “ho estima pertinent, promogui l’exercici de les accions penals que consideri procedents”.

“Sempre defensaré la llibertat d’expressió, que en aquest Parlament es pugui parlar de tot”

Els Mossos investiguen un missatge a Puigdemont amenaçant-lo de posar-li una bomba al cotxe

Ara la fiscal de l’Estat ha identificat la possible existència de dos delictes (prevaricació comesa al desobeir de manera conscient el Constitucional i la mateixa desobediència per si mateixa) i per això va ordenar ahir la querella davant del TSJC contra la presidenta del Parlament de Catalunya.

Madrigal va assumir inicialment la denúncia del Constitucional contra Carme Forcadell al tractar-se d’una deducció de testimoni procedent d’una alta institució de l’Estat.

El Tribunal Constitucional mai abans havia pres tal iniciativa. Tanmateix, la intenció de Madrigal va ser sempre remetre l’assumpte als fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els competents ja que es tractar d’una parlamentària catalana.

En declaracions als mitjans, Carme Forcadell va defensar la seua actuació, va assegurar que, “desgraciadament, no hi ha res de nou” en el fet que la Fiscalia actuï contra les institucions catalanes, i va afegir que, segons el seu parer, la petició de Madrigal és una evidència més que a Espanya no hi ha separació de poders.

En aquest sentit, va assegurar que “tornaria a fer” el que va fer. “Estic convençuda que vaig defensar la sobirania del Parlament” al permetre la votació malgrat que una interlocutòria del Tribunal Constitucional la instava a no fer-ho, va remarcar Forcadell.

parís

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va opinar ahir a París que la Unió Europea (UE) reconeixeria com a Estat Catalunya i va posar com a exemple el cas d’Eslovènia, antiga república iugoslava que es va independitzar el 1991. Des de la universitat Sciences Po de París, on va intervenir en el col·loqui Quin és el futur per a Catalunya a Europa, Puigdemont va dir recordar quan Jacques Delors (expresident de la CE) va dir que mai es reconeixeria la independència d’Eslovènia i després va acabar dins de la UE (el 2004). Va considerar que una Catalunya independent acabaria per ser reconeguda al si de la UE perquè, segons va dir, seria de l’interès del mateix club europeu.

Sobre les negociacions amb Madrid per a una eventual consulta, va lamentar que el Govern espanyol ni tan sols s’assegui a parlar del tema i va assumir que la situació és “un mal de cap per a tothom”. Així mateix, va denunciar que la diplomàcia espanyola actua “obertament en contra” dels interessos del Govern i va assenyalar que el ministre d’Exteriors espanyol en funcions, José Manuel García-Margallo, “envia gent al món a malparlar i intentar desfer el mandat democràtic” del seu Govern. Va posar èmfasi que una Catalunya independent no serà “un Estat nacionalista” i va subratllar que hi haurà pluralitat de llengües. “Els que vulguin es podran sentir espanyols a Catalunya, no hi haurà cap problema”, va afegir.

L’alcaldessa de Berga planta el jutge per penjar una esteladaL’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), va plantar ahir per segona vegada el jutge que l’havia citat com a investigada per mantenir l’estelada a la façana del consistori durant les eleccions catalanes del 27-S i generals del 20-D, en un acte que ella mateixa va qualificar de “desobedient”. El jutge d’instrucció número 1 de Berga va citar ahir Venturós, després que el 5 d’abril l’alcaldessa també plantés el magistrat i no es presentés a declarar quan la va citar per primera vegada com a investigada per un delicte electoral, per no haver fet cas dels requeriments de la Junta Electoral Central de retirar la bandera del balcó de l’ajuntament.