VIOLÈNCIA JIHADISTA
La batalla de Mossul podria provocar la pitjor crisi humanitària del 2017
Brussel·les tem que l’ofensiva impliqui la tornada de jihadistes a Europa || Síria denuncia un pla per deixar fugir els milicians islàmics al seu país
Un soldat de les forces kurdes peixmergues observa les restes d’un vehicle a prop de Mossul.
La batalla per prendre Mossul a l’Estat Islàmic (EI) podria provocar “una catàstrofe” i “la més llarga i complexa situació humanitària” durant el 2017, segons van advertir ahir les agències humanitàries de les Nacions Unides. Thomas Lothar Weis, cap de la missió de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) a l’Iraq, va advertir que “centenars de milers de desplaçats” abandonaran la ciutat durant les setmanes i mesos que duri la campanya militar, la qual cosa pot provocar una “enorme crisi humanitària el 2017”. Per la seua banda, William Spindler, portaveu de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), va afirmar que la batalla podria provocar “una catàstrofe humanitària”, sense especificar si això ocorreria a curt termini o l’any que ve.
El Govern iraquià, avalat per les forces d’una coalició internacional que li dóna suport, va començar dilluns la batalla per alliberar Mossul, la segona ciutat del país i on s’estima que viuen dos milions de persones. Al seu torn, el nou comissari europeu de seguretat, Julian King, va avisar del risc que l’ofensiva contra el bastió de l’Estat Islàmic a Mossul comporti el retorn a Europa de “combatents disposats a la violència”, una amenaça que ha demanat no “infravalorar”, però tampoc “sobredimensionar”.
Rússia diu que el cessament dels bombardejos a Alep és “un gest de bona voluntat”
L’Exèrcit sirià va denunciar l’existència d’“un pla malvat” per part dels patrocinadors del terrorisme, “especialment els Estats Units i Aràbia Saudita”, per facilitar la fugida dels jihadistes de Mossul al territori sirià.
El portaveu de la Defensa Civil a Alep, Ibrahim Abu Leiz, va dir que la seua organització no va detectar cap atac als barris de l’est de la població, assetjats per l’exèrcit i controlats pels rebels, ni en pobles de la perifèria, després de les 10.00 hora local, quan van cessar els bombardejos.
Abans d’aquella hora, hi va haver atacs aeris amb projectils sísmics i bombes termobàriques contra els districtes d’Al-Sukari, Al-Firdús, Al-Salhín, Bustan al-Qasr i Al-Sajur, a la meitat oriental de l’urbs.
Per la seua banda, el ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, va dir que el cessament dels bombardejos i operacions per part de les forces aèries russes a Alep és “un gest de bona voluntat” per provar que se separi l’oposició moderada dels terroristes.
Malgrat el cessament dels bombardejos, diversos coets van impactar contra les zones de Dahie al-Assad i Tishrín, al districte d’Al-Hamdaniya, en poder de les forces governamentals, sense que es registressin víctimes, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans.
Alep viu un dia de respir sense bombardejosLa ciutat siriana d’Alep va viure ahir un dia de respir dels bombardejos i trets d’artilleria gràcies al cessament dels atacs per part de l’aviació russa i l’exèrcit sirià per facilitar una “pausa humanitària” demà dijous.
