Llum verda del Parlament a anul·lar els consells de guerra franquistes

El Parlament de Catalunya ha acordat aquest dimecres per unanimitat tramitar la proposició de llei de Junts pel Sí (JxSí), Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques a Catalunya durant la dictadura franquista.

La proposta, que declara nuls i sense cap efecte jurídic els prop de 20.000 consells de guerra franquistes dictats a Catalunya i preveu que la conselleria de Justícia emeti una certificació de nul·litat del procediment i la sentència corresponents, ha superat el debat de totalitat en el ple d’avui, sense que cap grup hagi presentat esmenes a la totalitat.

Al terme del debat, bona part dels diputats s’han posat drets per aplaudir durant més d’un minut a la vintena de familiars de víctimes del franquisme que seguien la sessió des de la tribuna de convidats.

La diputada de JxSí Montserrat Palau ha denunciat l’"oblit sistemàtic de la memòria i de la reparació per part de l’Estat espanyol, que ha desatès els requeriments, plurals i repetits de Nacions Unides per fer efectiva la nul·litat de les sentències dictades" per tribunals franquistes i ha postil·lat: "No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista".

Palau ha advertit que no pot preveure que el Tribunal Constitucional (TC) "suspengui" aquesta llei, perquè això "equivaldria a donar validesa a les sentències dels consells sumaríssims".

Desde Catalunya Sí Que Es Pot, Joan Josep Nuet ha assenyalat que el franquisme va ser simplement un "règim autoritari", sinó un "règim feixista i totalitari que destruïa a les persones".

La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha desafiat als grups que no firmaven la proposició de llei a intentar impugnar-la: "Corrin al TC en acabar aquesta sessió. Corrin a Europa a dir que no volen anul·lar les sentències del feixisme, que volen continuar humiliant a les seues víctimes," ha dit Boya, que ha denunciat als qui "s’omplen la boca de democràcia mentre emparen els crims d’una dictadura".

El diputat del PSC Ferran Pedret ha dit "compartir" l’objectiu de la proposta, encara que ha advertit que probablement toparà amb alguna "dificultat competencial".

Per aquesta raó, el PSC ha presentat la seua pròpia proposició de llei, que es debatrà aquesta tarda en el ple del Parlament i que planteja traslladar al Congrés dels Diputats una modificació de la llei espanyola de memòria històrica.

La proposta socialista, que també serà admesa a tràmit ja que cap grup no ha presentat esmena a la totalitat, aposta per declarar nul·les i sense cap efecte jurídic les actuacions i les sentències dels òrgans i tribunals franquistes per causes polítiques.

A més, reconeix el dret a una indemnització de 135.000 euros a familiars de deportats a camps de concentració nazis entre juny de 1940 i setembre de 1945.

Per part de Ciutadans, el vicepresident segon de la Mesa del Parlament, José María Espejo-Saavedra, ha considerat "molt legítim" el debat i ha avalat la idea d’anul·lar "judicis sense garanties", encara que "des del punt de vista tècnic" ha assenyalat que és més efectiva la proposta dels socialistes.

Encara que no s’ha oposat a la tramitació de la llei, el diputat del PPC Fernando Sánchez Costa ha advertit els impulsors de la iniciativa que hauran de ser rigorosos: "Fem-ho bé per no fer una farsa".

Segons Sánchez Costa, "el franquisme mereix condemna" perquè "va deixar una reguera de sang" i les seues víctimes "mereixen reparació", però ha puntualitzat que "el camí del futur no passa per tornar a obrir trinxeres" ni "clavar de nou les estaques de l’enfrontament.