El Parlament fa el primer pas per anul·lar els consells de guerra del franquisme

El Parlament va acordar ahir admetre a tràmit la proposició de llei de Junts pel Sí (JxSí), Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) i la CUP per declarar nuls els consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques a Catalunya durant la dictadura franquista, al no presentar-se cap esmena a la totalitat. Un text que seria de fet la primera llei de desconnexió amb l’Estat ja que trencaria amb l’ordenació jurídica espanyola a l’anul·lar els judicis sumaríssims de la dictadura franquista.

La diputada de JxSí Montserrat Palau va denunciar l’“oblit sistemàtic de la memòria i de la reparació per part de l’Estat espanyol, que ha desatès els requeriments, plurals i repetits de les Nacions Unides per fer efectiva la nul·litat de les sentències dictades” per la dictadura. I va postil·lar: “No es pot ser demòcrata sense ser antifranquista.”

Entre el 1938 i el 1975, més de 3.000 persones van ser executades, 389 d’elles eren de Lleida

Des de CSQEP, Joan Josep Nuet va assenyalar que el franquisme va ser un “règim feixista i totalitari que destruïa les persones”, mentre que la diputada de la CUP Mireia Boya va desafiar els grups que no firmaven la proposició de llei a intentar impugnar-la. “Corrin al TC. Corrin a Europa a dir que no volen anul·lar les sentències del feixisme, que volen continuar humiliant les seues víctimes”, va dir.

El PSC, per la seua part, va presentar la seua pròpia proposició de llei, que planteja traslladar al Congrés una modificació de la llei de memòria històrica. C’s va avalar la idea d’anul·lar “judicis sense garanties”, encara que va assenyalar que és més efectiva la proposta dels socialistes i el PP va demanar no fer d’aquesta reclamació una “farsa”.

La norma consideraria nuls els 78.188 processos duts a terme a Catalunya entre el 1938 i el 1975 per raons polítiques. 3.358 persones van ser executades en aquell període, d’elles 389 eren de Lleida.

La Fiscalia es va querellar ahir contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència i prevaricació, al permetre votar el full de ruta independentista, que “dinamita” el model d’Estat, i “amb total menyspreu” a la Constitució. Forcadell va dir que no es planteja ser inhabilitada i va replicar que el que “dinamita” l’Estat és la “corrupció” o coartar la llibertat d’expressió i d’iniciativa dels diputats.

En la seua querella, la Fiscalia atribueix a Forcadell els delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional (TC) –que no porten penes de presó, només d’inhabilitació– perquè en el ple del passat 27 de juliol va permetre que la cambra catalana votés les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, que obrien la porta a una via unilateral cap a la independència.

Forcadell va denunciar que la querella “demostra” que a l’Estat “no hi ha separació de poders” i va assegurar que està “convençuda” que va complir les funcions com a presidenta. A més, va advertir que la seua inhabilitació seria “un atac tan gran a la democràcia” que no ho contempla “de cap manera”.

Al contrari, el líder del PPC, Xavier García Albiol, va afirmar que Forcadell ha de fer “un pas enrere” si finalment va a judici, mentre que Ciutadans va mostrar el seu respecte per la decisió de la Fiscalia i va apuntar que la llei és igual per a tothom.

El portaveu del PDECat, Francesc Homs, va considerar “una burrada increïble” la decisió judicial. ERC, per la seua part, va avisar que si Forcadell és inhabilitada, el Parlament actuarà “en conseqüència” i la reafirmarà com a presidenta de la cambra, mentre que CSQEP va rebutjar la querella i va reclamar que no es “criminalitzi la democràcia”.

D’altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència convoquen avui davant el Parlament una concentració de suport a la presidenta del Parlament per la decisió de la Fiscalia.