El Tribunal Constitucional anul·la la prohibició de celebrar corrides de toros a Catalunya

El Ple del Tribunal Constitucional va anul·lar ahir, per vuit vots a tres, l’article 1 de la llei catalana que prohibeix les corrides de toros. Els magistrats consideren que la llei envaeix la competència de l’Estat, a l’haver estat la festa nacional declarada patrimoni cultural.

A la resolució, el Constitucional assenyala que Catalunya té competència per regular els espectacles públics i també per protegir els animals, per la qual cosa aquesta circumstància per si mateixa no converteix en inconstitucional la llei catalana.

La Cambra catalana tramita crear l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya

Així, la competència sobre espectacles públics podria incloure la prohibició de les curses a fi de protegir els animals. Però en aquest cas s’ha de tenir en compte que l’Estat va declarar la tauromàquia patrimoni cultural, raó per la qual la prohibició envaeix competències estatals en matèria de cultura, concretament els articles 149.1.28 i 149.2 de la Constitució.

El text complet de la sentència i el vot particular que firmaran els tres magistrats discrepants es coneixerà en els propers dies, si bé el TC va fer pública una nota en què s’incideix que, a l’exercir la seua competència per a la regulació dels espectacles públics, la Generalitat ha “menyscabat” la competència de l’Estat per a la “preservació del patrimoni cultural comú”, condició que les corrides de toros tenen atribuïda per llei.

La ponent de la sentència és Encarna Roca, catedràtica de dret de la Universitat de Barcelona, que va ser elegida membre del Tribunal Constitucional a proposta de CiU. Davant els vuit magistrats que van donar suport a aquest argument, la vicepresidenta del Tribunal Adela Asua i els magistrats Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol Rios van manifestar durant el debat d’aquest assumpte que la posició de la majoria no pondera prou les competències de Catalunya en matèria de protecció d’animals i de defensa dels valors culturals de Catalunya.

El Parlament va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya el juliol del 2010. Al cap de tres mesos el Partit Popular va presentar un recurs al TC per reclamar que anul·lés la decisió del Parlament, recurs que el tribunal no va tardar a admetre, però que no s’ha resolt fins ara.

Les Canàries van prohibir el 1991 les corrides de toros a l’arxipèlag. Tanmateix, el PP va explicar que no va recórrer aquest veto perquè “no existeix debat” sobre aquesta qüestió.

barcelona

El Govern, JxSí i la CUP negocien establir nous impostos a Catalunya per augmentar els ingressos de la Generalitat i els dos en què hi ha més sintonia és establir-ne un sobre grans fortunes i un a begudes ensucrades, segons van explicar ahir fonts de la negociació. Els dos coincideixen a impulsar un impost sobre grans fortunes, malgrat que encara s’ha de determinar de quina manera es materialitzaria, si creant un tribut nou o incidint sobre l’impost del Patrimoni.

Així, s’estudien diverses fórmules delimitades a l’impost de Patrimoni, i una d’aquestes és discriminar el tipus de patrimoni que té cada contribuent i tributar en funció d’això, segons van explicar fonts parlamentàries. Tanmateix, s’està pendent del que farà el Govern central amb l’impost de Patrimoni, ja que en principi havia de desaparèixer, tot i que dies enrere es va comprometre a Brussel·les a prorrogar-lo. Les mateixes fonts van assenyalar que aquesta proposta procedeix del mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

A més, segons va publicar El Periódico ahir, l’impost sobre begudes ensucrades també genera complicitats entre el Govern català i la CUP i, de fet, es tracta d’un impost que CDC i ERC ja van estudiar fa anys quan els primers governaven en solitari i els segons eren el primer partit de l’oposició, encara que no van arribar a implementar-lo.

El Parlament va aprovar ahir, amb el suport de Junts pel Sí i la CUP, l’admissió a tràmit d’una part de la segona llei de desconnexió que estableix l’estructura i les funcions de l’administració tributària de la Generalitat, que formen l’Agència Tributària de Catalunya, després que es rebutgessin les esmenes a la totalitat de Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP. La diputada de JxSí Maria Senserrich va explicar que la segona llei de desconnexió aborda el “codi tributari de Catalunya” i els llibres primer, segon i tercer relatiu a l’administració tributària de la Generalitat de Catalunya, que aborden les disposicions generals; l’Agència Tributària de Catalunya i la junta de tributs, i el consell fiscal i l’institut d’investigació fiscal i estudis tributaris. D’altra banda, el Parlament va aprovar la tramitació del projecte de llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya amb els vots favorables de JxSí, el PSC, Sí que es Pot i la CUP, per substituir el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat).