Més de deu mil represaliats a Lleida pels consells de guerra del franquisme

El Parlament va fer aquest dimecres un pas sense precedents des del restabliment de la democràcia a Espanya. La Cambra va aprovar una proposició de llei que pretén declarar nuls i sense efectes jurídics tots els consells de guerra sumaríssims i les sentències dictades a Catalunya per causes polítiques durant el franquisme. Un total de 10.355 represaliats i 389 executats –dels 78.331 processats i 3.358 executats– són de les comarques de Lleida, segons les dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La repressió es va iniciar amb l’entrada de les tropes franquistes a Lleida la primavera del 1938 i va finalitzar amb la mort del dictador el 1975. Les primeres sentències de mort es van dictar el 1938, i van afectar de manera principal els dos Pallars, la Noguera i el Segrià, en un escenari d’avanç de les forces rebels, que a mesura que guanyaven territori al Govern de la República castigaven tots aquells que s’havien oposat al cop militar del juliol del 1936 i lluitaven al bàndol republicà. Però va ser a les Garrigues on la repressió va ser més intensa, ja que 104 persones van ser executades, un 10,38% del total de represaliats de la comarca (1.002). Només a la Val d’Aran no hi va haver cap executat (vegeu els quadres adjunts). El 90% dels consells de guerra es van celebrar entre el 1939 i el 1945. La reparació jurídica de les milers de sentències amb què el franquisme va voler acabar amb la resistència al seu règim és una decisió “històrica” per a Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. Cruanyes va assegurar ahir que no es planteja que el Govern central recorri davant del TC aquesta iniciativa del Parlament. En el mateix sentit es va expressar Manel Perona, president de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, que va subratllar que es tracta d’“un pas important per anul·lar unes sentències il·legals i un acte de justícia per a les famílies de les víctimes”.