TRIBUNALS CORRUPCIÓ
El ‘número 2’ de la Gürtel atribueix el cas a un complot de Rubalcaba
Afirma que l’exministre de l’Interior preparava una operació contra el PP || Diu que només complia ordres de Correa, que ha admès el cobrament de comissions
El considerat ‘número 2’ de la ‘trama Gürtel’, Pablo Crespo, a l’arribar ahir a l’Audiència Nacional.
L’exsecretari d’Organització del PP gallec, Pablo Crespo, va assegurar davant del tribunal que el jutja per la primera època de Gürtel que el 2008 el van avisar que l’exministre de l’Interior socialista Alfredo Pérez Rubalcaba preparava amb “policies amics” una operació contra el PP. Segons va explicar, “una persona que no ve al cas” el va alertar llavors que, des del despatx de Rubalcaba i amb la col·laboració posterior del seu successor, Antonio Camacho, s’impulsava una investigació sobre el PP.
Crespo va negar, a més, les acusacions de la Fiscalia, emparant-se que ell es limitava a seguir les ordres del seu cap, Francisco Correa, i en la il·legalitat de les escoltes que va autoritzar l’exjutge Baltasar Garzón. Durant l’interrogatori de la fiscal anticorrupció Concepción Sabadell, Crespo va seguir la línia oberta pel capitost de Gürtel, que es va responsabilitzar de totes les accions dels seus col·laboradors, i va assegurar que tot el que feia era prèviament autoritzat per Correa.
Rubalcaba contesta amb una cita de Borges: “El rancor d’un home tan vil importa un elogi”
Terceiro diu que les targetes no eren remuneratòries: “Això és una invenció”
Rubalcaba va contestar a Crespo amb una cita de Borges, mitjançant una publicació a la seua pàgina de Facebook i amb una nota a Twitter. “El rancor d’un home tan minuciosament vil importa un elogi”, va assenyalar l’exministre de l’Interior.
En el marc de l’onzena sessió del judici de les black que asseu al banc dels acusats 65 exalts càrrecs i directius de l’entitat per l’ús presumptament fraudulent que van fer dels seus plàstics, Terceiro, que presta declaració en qualitat de testimoni, es va referir a l’acord del consell d’administració del 1988 per explicar l’origen de les targetes i les seues condicions d’ús. Així, va assegurar que aquest sistema formava part d’un circuit “molt estandarditzat i controlat” que complia “tots els requisits per ser despeses deduïbles” i que a Caja Madrid “no hi podia haver” targetes enteses com a part de la remuneració dels consellers, contradient així el seu successor en el càrrec, Miguel Blesa, que va apuntar que va rebre la seua black com a part del salari.
D’altra banda, el fiscal va arremetre contra la defensa de Blesa per intentar “acovardir” Terceiro.
L’expresident de Caja Madrid contradiu BlesaL’expresident de Caja Madrid entre el 1988 i el 1996, Jaime Terceiro, va manifestar ahir que les targetes creades sota el seu mandat eren “exclusivament” per a despeses de representació dels consellers de la caixa extinta, i que era el “procediment més transparent” que existia, per la qual cosa eren deduïbles i formaven part d’un circuit “molt estandarditzat i controlat”.
