POLÍTICA FORMACIÓ DE GOVERN
Rajoy accepta la investidura amb la promesa de buscar pactes per aconseguir estabilitat
El líder del PP diu que “intentaré que el meu Govern duri quatre anys” || El rei sosté que la situació política pel que fa a Catalunya ha de “millorar i canviar”, segons En Comú Podem
Mariano Rajoy va acceptar ahir l’encàrrec del rei de sotmetre’s de nou a la investidura, aquesta vegada amb la certesa que serà reelegit, i ho va fer amb el propòsit que treballarà per tenir un govern “estable i durador” mitjançant el “diàleg” i els “acords” amb els partits polítics.
Felip VI va concloure ahir la seua ronda de consultes i, com era previsible, va proposar Mariano Rajoy com a candidat a la investidura, després d’escoltar del president de la gestora, Javier Fernández, la confirmació que el PSOE s’abstindrà. El president en funcions va anunciar que va acceptar l’encàrrec del rei “sense cap tipus de recel” i va agrair al PSOE la seua decisió “raonable i responsable” d’abstenir-se, així com a Ciutadans per arribar a un pacte d’investidura amb el PP. Després de recordar que sempre ha dit, des del desembre passat, que els resultats electorals obligaven els “partits constitucionalistes” a entendre’s, Rajoy va celebrar que aquesta entesa hagi estat finalment possible, “encara que sigui de forma limitada”, malgrat que va assegurar que “intentaré que el meu Govern duri quatre anys”.
Munté celebra que el rei vulgui diàleg sobre Catalunya però veu difícil canviar la Constitució
Multes de fins a 30.000 € per manifestar-se davant del Congrés pertorbant greument la seguretat
Per la seua part, el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, va deixar clar després de l’audiència amb el rei que els socialistes “en cap cas” donaran estabilitat al PP, ni es plantegen donar suport als pressupostos de l’any que ve. Fernández va argumentar que “hi ha altres llocs polítics en els quals el PP pot buscar suport, per a la qual cosa no necessita majoria absoluta, sinó simple”.
Al seu torn, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va confirmar el sí de la seua formació a la investidura per superar finalment el “desbloqueig”, “tancar una etapa grisa” i de “rojos i blaus” i posar en marxa les “solucions” que demana la gent.
D’altra banda, el portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, va dedicar gran part de la seua audiència amb el cap de l’Estat a conversar sobre la situació a Catalunya i, segons va explicar, durant la seua xarrada, de gairebé una hora, Felip VI li va traslladar la percepció que “la situació ha de millorar i canviar”. El rei ja va esmentar la reforma de la Carta Magna en les seues trobades amb Joan Baldoví, de Compromís, i Francesc Homs, del PDECat. La portaveu del Govern, Neus Munté, va celebrar que el rei vulgui diàleg sobre Catalunya, però va veure difícil poder canviar la Constitució.
La Coordinadora 25-S va tornar ahir a cridar els ciutadans a envoltar el Congrés contra el govern “il·legítim” de Rajoy el dia de la segona votació de la investidura per combatre amb “més democràcia” l’Executiu “de la màfia de la Gürtel”.
Aquesta plataforma considera que el “cop del règim” ha estat finalment consumat gràcies al PSOE, que junts persegueixen l’objectiu d’establir una aliança per “blindar” el règim del 78, “que ara trontolla”.
Una iniciativa que Podem no veu amb mals ulls perquè, de fet, Pablo Iglesias va assegurar que anirà a saludar els manifestants, mentre que el coordinador federal d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, es va comprometre fins i tot a participar en la protesta, com va fer ja en una convocatòria similar el 2012.
El Partit Popular, per la seua part, va acusar Units Podem de “creure en la democràcia” només quan “li convé” pel seu suport a la manifestació d’Envolta el Congrés.
D’altra banda, Rajoy va evitar valorar si a l’Executiu li preocupa la convocatòria i es va limitar a dir que, ja que el dret de manifestació està recollit a la Constitució, “tot el que es faci complint la Constitució i la llei és una cosa que es pot fer”.
En aquest sentit, la llei de Seguretat Ciutadana preveu multes de fins a 30.000 euros per a aquells que participin en concentracions davant del Congrés dels Diputats, sempre que es pertorbi de forma greu la seguretat.