Un huracà anomenat Stacie

Amb l’atractiu aperitiu que va suposar l’actuació telonera de Jodie Cash Fingers, un interessant combo barceloní que navega estilísticament per aigües del rock & roll barrejades en country, blues, surf, soul i tex-mex i que al costat de la seua suggeridor front-girl vam descobrir Moisés Sorolla, bateria fundacional de Los Rebeldes, la nit es va fer miques quan un huracà anomenat Stacie Collins va prendre a l’assalt l’escenari. I és que el nombrosíssim públic que va acudir al partit de la cantant i armonicista de Nashville va poder disfrutar d’un xou de més de dos hores que ens va deixar completament exhaustos, tenint en compte l’entrega sense embuts demostrada per tota la banda –els Al-Mighty Three, amb Al Collins al baix i veus, Jon Sudbury, guitarra i veus, i Ray McGormick als tambors– i aquest repertori devastador de rock i blues seu, capaç d’aixecar i fer saltar el mort més mort. L’excusa per a aquesta primera excursió a Ponent de Stacie Collins i la seua gent va ser portar-nos fins aquí i ensenyar-nos com sona Roll The Dice, un àlbum de potència sonora inusitada que suposa la quarta entrega discogràfica d’estudi i cinquena en el total de la seua carrera. En aquesta col·lecció composta de cançons originals i alguna versió, Collins mostra la seua volença pel rock del sud de la dècada dels setanta i per aquest blues sorrenc de la vella escola que tant ha influït i inspirat molts d’aquests grans noms de la música americana d’aquest estil. A saber, gent com The Allman Brothers, Charlie Daniels Band, Canned Heat o Lynyrd Skynyrd, entre molts altres exemples notables que a tots ens ronden pel cap. Sens dubte, una experiència inoblidable.