TRIBUNALS JIHADISME
Investigat un diplomàtic lleidatà per no prevenir un atac a Kabul
Era el número dos de l’ambaixada quan dos policies van morir en un atemptat contra la legació || L’Audiència Nacional admet una querella contra ell i l’ambaixador
Un home supervisa les destrosses després de l’atac talibà contra l’ambaixada el desembre del 2015.
El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha admès a tràmit una querella contra l’ambaixador i el segon ambaixador d’Espanya a l’Afganistan, Emilio Pérez de Agreda i el lleidatà Oriol Solá, respectivament, per falta de mesures de seguretat en l’atemptat contra l’ambaixada a Kabul el 2015, en el qual van morir dos policies espanyols. El magistrat admet la querella presentada pels familiars d’un dels policies morts i altres víctimes presentada per suposats delictes d’homicidi imprudent i set en grau de temptativa en relació amb la falta de mesures de seguretat en l’esmentat atemptat, comès l’11 de desembre del 2015.
Segons assenyala la querella, malgrat les recomanacions i peticions de més seguretat, Pérez de Agreda “mai les va atendre: ni sobre les deficiències d’estructures ni les rutes i horaris del personal, mantenint un mutisme absolut davant del ministeri del qual depèn malgrat els informes del Cos de Seguretat en la matèria”.
D’acord amb els fets denunciats, l’11 de desembre del 2015 Pérez de Ágreda estava de vacances a Espanya i va quedar com a encarregat i màxim responsable de la cancelleria Oriol Solá Pardell, que “tampoc respectava cap mesura de seguretat”. “Al contrari, posava constantment en risc la seguretat de l’edifici”, al permetre el tràfec de mercaders que passejaven per l’ambaixada, sense avisar-ne amb prou temps els equips de custòdia i seguretat per a la identificació de persones i coses, afegeix. El matí de l’11 de desembre es va alertar pels serveis secrets francesos del risc d’atemptat contra la legació, “cosa que hauria d’haver provocat la presa extraordinària de mesures de seguretat i que hauria evitat que aquella tarda (al voltant de les 18 hores) un cotxe bomba fes explosió contra els murs de la legació espanyola”, recull la interlocutòria del magistrat.
Aquests fets “tenen una primera aparença d’infracció penal” de forma que és procedent investigar-los, tenint en compte que la competència de l’Audiència Nacional resulta “evident” ja que ens trobem davant de presumptes fets comesos per espanyols a l’estranger.
