Florida, Ohio o Carolina, els estats clau on es decidiran avui les eleccions dels EUA

Les eleccions presidencials d’avui dimarts als EUA es decidiran en una desena d’estats, com Florida, Pennsilvània, Ohio, Carolina del Nord o Virgínia, on la disputa és particularment ajustada o on el vot pot empènyer tot el procés en una direcció o l’altra, de manera que tant la candidata demòcrata Hillary Clinton com el republicà Donald Trump van esgotar el temps intensificant les campanyes en aquests escenaris clau.

Els Estats Units tenen un sistema d’elecció indirecta en el qual cada estat té assignat un nombre de representants al col·legi electoral (els anomenats vots electorals), que depenen de la mida de la població. Amb les notables excepcions de Maine i Nebraska, el candidat presidencial que guanya un estat s’emporta tots els vots electorals, ja que no regeix un sistema proporcional.

SWING STATES La lluita es concentra en aquells estats que poden decantar-se cap a un bàndol o l’altre

Per arribar a la Casa Blanca, un candidat necessita almenys 270 dels 538 vots electorals el dia de l’elecció. Per això, el sistema fa que els candidats es concentrin en els estats en què la disputa és més apretada, en detriment d’aquells en els quals el resultat no ha de donar sorpreses.

En aquesta elecció en particular, Florida, Pennsilvània, Ohio, Carolina del Nord i Virgínia són considerats els terrenys de batalla més importants.

Florida distribueix ni més ni menys que 29 vots electorals, mentre que Pennsilvània n’atribueix 20, Ohio 18, Carolina del Nord 15 i Virgínia 13. Per arribar al nombre màgic de 270, fins al petit estat d’Iowa, que distribueix sis vots electorals, pot inclinar la balança.

Com alguns estats són bastions de determinats partits, la lluita es concentra especialment en aquells que poden decantar-se cap a un bàndol o un altre, els anomenats swing states. Per exemple, Clinton pot assumir amb tranquil·litat que Califòrnia li donarà suport, mentre que Trump té garantit el suport del conservador Alabama.

Aquest any, són estats competitius Florida, Carolina del Nord, Nevada, Colorado, Ohio, Iowa, Virgínia, Nou Hampshire, Arizona, Maine, Nou Mèxic, Wisconsin, Michigan o fins i tot els tradicionalment republicans Utah i Geòrgia.

És simptomàtic el cas de Pennsilvània. Fa tot just quatre anys, aquest estat era considerat un dels incondicionals dels demòcrates, part del cinturó de seguretat davant dels republicans, però la irrupció de Trump l’ha convertit en camp de batalla electoral i l’ha portat al terreny de la disputa.

Pennsilvània ha votat pels demòcrates en les últimes sis eleccions presidencials nord-americanes i Hillary Clinton encara compta amb avantatge ateses les enquestes, que la situen amb dos punts i mig al davant del candidat republicà. Tanmateix, Trump ha aconseguit aglutinar el vot rural i de les zones siderúrgiques i mineres de l’oest de l’estat, al voltant de Pittsburgh, cosa que ha permès atansar les possibilitats d’una victòria republicana fins fa poc impensable.

El fet que Pennsilvània sigui un dels estats de l’est dels EUA que aporten més vots electorals (20), només superats pels 29 de Nova York i Florida, agrega influència a qui hi resulti el vencedor. Alguns prestigiosos analistes estimen que, a hores d’ara, Clinton té probablement assegurats uns 220 vots electorals davant de 180 de Trump. Els restants hauran de procedir de swing states.

Atès el disputat de la campanya entre Clinton i Trump, en aquestes eleccions més que mai no ha sorgit amb força el dubte de què passaria si els dos candidats empatessin a 269 compromissaris.

Encara que un escenari així no ha succeït mai, no és improbable. Deixant de banda els estats teòricament consolidats pels dos candidats, si Clinton guanyés a Pennsilvània i Colorado i Trump ho fes a la resta dels decisius, el resultat seria d’empat a 269.

La Dotzena Esmena de la Constitució dels Estats Units, aprovada el 1804, estableix que, en cas de no assolir una majoria absoluta de compromissaris cap dels candidats, l’elecció del president quedaria en mans de la Cambra de Representants i la del vicepresident, en la del Senat.

Els republicans gaudeixen actualment d’una folgada majoria a la Cambra de Representants (247 davant 188), per la qual cosa l’elecció de Trump, fins i tot amb alguna dissidència interna, seria un fet.

En el Senat, els republicans també gaudeixen d’una majoria sobre els demòcrates, de 54 a 46 en aquest cas, un marge suficient per assegurar la vicepresidència al governador d’Indiana i company de fórmula de Trump, Mike Pence.

TERCER CANDIDAT I si irromp un tercer candidat i cap no assoleix la majoria de compromissaris? La resposta torna a ser la Dotzena Esmena. L’única vegada en què el Congrés va elegir president en virtut de la Dotzena Esmena va ser el 1824, després que una pugna entre quatre va deixar el més votat, Andrew Jackson, lluny de la majoria absoluta. La Cambra de Representants va optar en aquella ocasió per entregar la Casa Blanca a John Quincy Adams, que havia quedat segon i que el 1828 va perdre la reelecció precisament contra Andrew Jackson.

Seguiment minut a minut a SEGRE.com L'edició digital de SEGRE.com durà a terme un exhaustiu seguiment dels comicis nord-americans minut a minut. Cap a la una de la matinada del dimecres 9 de novembre ja aniran arribant els primers resultats des de la Costa Est, entre aquests, Vels de l’Estat de Virgínia. Prop de mitja hora més tard, sortiran Ohio i Carolina del Nord, estats clau. Si no hi ha cap contratemps, és possible que cap a les 5-6 (hora peninsular espanyola) de la matinada vinent hi hagi ja un guanyador.