Puigdemont reivindica la consulta del 9-N i garanteix que hi haurà referèndum el 2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reivindicar ahir la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 i la declaració sobiranista del Parlament del 9 de novembre del 2015, el dia que es compleixen un i dos anys, respectivament, d’aquestes efemèrides.

En una intervenció davant del ple del Parlament, va assegurar que la “millor manera” de reivindicar aquells dos moments del procés sobiranista és garantir el compromís de fer el referèndum d’independència el 2017 que ell mateix va anunciar. “La millor manera de ser fidels al compromís de la gent: fer que el propòsit es converteixi en realitat, i la realitat es diu referèndum del 2017 sobre la independència de Catalunya”, va destacar el president en resposta al líder de Junts pel Sí al Parlament, Jordi Turull. Carles Puigdemont va recordar els més de dos milions de persones que van participar en la consulta del 9 de novembre i la mobilització pacífica entorn de la independència.

Avisa que davant la resposta judicial de l’Estat hi haurà consulta sobre la independència

JxSí adverteix que el procés continuarà malgrat el rebuig de l’Estat i apel·la també pel diàleg i el pacte

La proposta consensuada ha de comptar amb el vistiplau de les assemblees territorials de la CUP

Puigdemont va criticar l’actitud del Govern central davant dels dos 9-N, i el va acusar de “perseguir” demòcrates per portar davant de la justícia per la consulta del 2014 l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. Així, va criticar que aquest dilluns Partit Popular, PSOE i Ciutadans fessin el primer pas al Congrés per tramitar el suplicatori contra Homs perquè declari al Tribunal Suprem, i va lamentar que puguin jutjar-los penalment per “posar les urnes”. Carles Puigdemont va lamentar que per part de l’Estat “l’única resposta i l’únic moviment hagi estat judicial i penal”, i es va queixar de la “incompareixença reiterada de l’Estat, que li costa reconèixer que hi hagi una realitat i fer veure que no passa res.”

El líder de Junts pel Sí al Parlament, Jordi Turull, va demanar a la Cambra que la seua intervenció en el ple es vegi com un “acte de reafirmació” de grup respecte a la consulta i a la declaració, i va assegurar que el procés sobiranista continuarà avançant tot i el rebuig de l’Estat.

“Malgrat les males arts de l’Estat, no ens hem d’apartar del full de ruta que tenim previst. No té cap altre objectiu que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin viure millor” amb la independència, va al·legar.

Jordi Turull també va exposar que l’aposta de Catalunya pel procés sobiranista no exclou que el Govern de la Generalitat aposti pel diàleg i el pacte.

El Govern ja té perfilades amb la CUP les mesures fiscals que inclourà a la llei d’acompanyament dels Pressupostos el 2017. La conselleria d’Economia i els anticapitalistes han atansat posicions aquesta setmana i, segons les dos parts, les possibilitats d’arribar a un acord són altes.

Des del Govern ho defineixen com un “pas més enllà en la negociació”, mentre que des de la CUP insisteixen que no hi ha res tancat però que les seues assemblees territorials aborden com avancen les converses dels Pressupostos. Segons fonts anticapitalistes, “s’està traslladant a les bases l’estat de les negociacions”, buscant que, quan s’hagi de prendre la decisió final sobre els comptes, aquestes bases ja sàpiguen com s’ha desenvolupat.

El principal punt de debat entre el Govern i la CUP sobre aquests comptes és la fiscalitat. Els cupaires exigeixen, per exemple, un augment de l’IRPF a les rendes altes, una cosa que la Generalitat rebutja i que va explicar el mateix president Carles Puigdemont. Per la seua banda, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va explicar ahir al Parlament que la Generalitat “seguirà incrementant les figures de caràcter fiscal” per tenir més ingressos i destinar-los prioritàriament a polítiques socials. Oriol Junqueras va afegir també que s’ha intentat desplegar una bateria d’impostos “que han estat tombats per instàncies judicials a petició del Govern central”, la qual cosa ha contribuït a una previsió de tancament d’any negatiu per a la Generalitat de 2.000 milions d’euros.