França, un any després de la massacre

França commemora aquest cap de setmana el primer aniversari dels atemptats jihadistes del 13 de novembre a París amb interrogants sobre la cadena de comandament dels atacs, que van posar fi a la unió nacional davant del terrorisme i estan situats al capdavant del debat polític per a les presidencials del 2017.

Les commemoracions, encara que formalment s’han concentrat avui al matí amb un recorregut pels escenaris dels atacs per part del president francès, François Hollande, a la pràctica van començar aquest divendres, amb un minut de silenci en el partit de futbol França-Suècia a l’Estadi de França. Un minut de silenci en homenatge als cent trenta morts i centenars de ferits dels atemptats, precedit per l’himne nacional francès cantat de viva veu per una bona part dels vuitanta mil espectadors de l’Estadi de França, on va començar l’acció jihadista aquella nit del 13 de novembre del 2015 i que ja és un dels moments més funestos de la història de la capital francesa. La seqüència va continuar ahir a la nit amb la reobertura, amb un concert de Sting, de la sala de festes Bataclan, principal símbol d’aquests atemptats, ja que allà van ser assassinades noranta persones i més de mil espectadors van quedar marcats per a tota la vida amb ferides físiques o psicològiques.

Els atacs van trencar la unitat nacional davant del terrorisme i marquen l’agenda electoral francesa

Aquestes víctimes, com les de l’Estadi de França i les de les terrasses dels bars i restaurants tirotejats, tornen a la primera plana ara que es compleix un any dels atacs, al costat de la dels terroristes que els van perpetrar, sobre els quals persisteixen no poques incògnites.

França havia reaccionat a la primera gran onada d’atemptats jihadistes del gener del 2015 amb un clamor d’unitat política entorn dels valors republicans, però el 13 de novembre la va fer saltar en bocins. Hollande va provar de mantenir aquesta unitat promovent una reforma constitucional que fins llavors només defensaven el Front Nacional i l’ala més dretana dels conservadors: retirar la nacionalitat francesa als condemnats per terrorisme.

L’abandó per part d’Hollande de les propostes va ser la constatació del fiasco per a l’esquerra mentre creixien les desqualificacions per incapacitat per afrontar l’amenaça terrorista de la dreta.

La situació va empitjorar amb la matança jihadista de Niça del 14 de juliol, en la qual van morir vuitanta-cinc persones. Amb la vista posada en les presidencials i legislatives de la primavera vinent, les divisions polítiques s’han aguditzat i Les Républicaines, que no volen que Le Pen monopolitzi el descontentament, no dubten a atacar durament la política antiterrorista d’un Govern impopular.

París recorda els 130 morts amb un recorregut d’homenatgeParís mirarà avui un any enrere per recordar les cent trenta persones que van perdre la vida en el primer gran atemptat coordinat per Estat Islàmic en una capital europea. Les principals autoritats recorreran els escenaris d’una nit nefasta que va acabar de despertar França en la barbàrie terrorista. El president de França, François Hollande, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, entre altres càrrecs, recorreran els llocs de la tragèdia. Els actes començaran a les 09.00 h, a l’Estadi de França, i acabaran dos hores més tard, a la sala de festes Bataclan, previ pas per la resta dels escenaris de la tragèdia.