PNB i PSE tanquen un "acord polític" per governar junts el País Basc

PNB i PSE han tancat un "acord polític" sobre el qual sustentar un govern de coalició a Euskadi durant els propers quatre anys, tot i que encara no han concretat l’estructura d’aquest executiu ni quins departaments podrien quedar en mans dels socialistes.

Fonts coneixedores del procés negociador han confirmat a Efe que aquest acord se sustenta en quatre grans eixos: l’ocupació i el desenvolupament econòmic, els serveis públics, la pau i la convivència i el desenvolupament de l’autogovern basc.

Una vegada concretats les prioritats polítiques del Govern Basc de l’onzena legislatura, les mateixes fonts donen per fet que els socialistes entraran en la institució, tot i que encara no se n’ha determinat quin el seu serà la seua estructura, ni el nombre de departaments que la compondran, si quins seran per als socialistes.

No obstant això, reconeixen que "hi haurà ajustaments" i que el pròxim executiu no mantindrà idèntiques conselleries a les actuals (vuit), ni en el número ni en la seua composició.

L’acord haurà de ser ratificat aquest dilluns per l’Assemblea Nacional (PNB) i pel Comitè Nacional (PSE-EE), per la qual cosa encara no s’ha detallat quan es firmarà de manera oficial, encara que tot apunta a què podria ser dimarts, un dia abans del ple d’investidura del lehendakari.

Amb aquest acord, el candidat del PNB, el lehendakari en funcions, Iñigo Urkullu, previsiblement, serà reelegit per al càrrec dijous en segona votació i per majoria simple, amb el suport de 37 parlamentaris, els 28 del seu grup i els nou del PSE-EE.

El principal escull de la negociació s’ha centrat en el desenvolupament de l’autogovern i en les qüestions relatives a la pau i a la convivència, tal com va confirmar ahir el líder dels socialistes biscaïns, Mikel Torres,

Quant a la pacificació, va explicar que després del cessament definitiu de la violència d’ETA, el seu partit ha reivindicat la reparació del dany causat a les víctimes i la salvaguarda de la seua memòria.

Sobre l’actualització de l’autogovern basc, Torres va demandar que s’hauran "de construir pilars més sòlids per a un futur", davant de la necessitat de crear a Euskadi un "espai social propi, diferenciat, més desenvolupat en l’econòmic i progressista en el social".