El Suprem confirma la suspensió del jutge Vidal

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs que el jutge Santiago Vidal va presentar contra la suspensió per tres anys amb què el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el va castigar per participar en la redacció d’una constitució catalana.

La decisió va ser adoptada per majoria de 21 magistrats davant d’11. Els magistrats que s’han quedat en minoria emetran un vot particular perquè consideren que s’havia d’estimar el recurs de Vidal. En qualsevol cas, la decisió que es va imposar en el ple de la Sala Tercera de l’alt tribunal va ser la de confirmar el càstig disciplinari imposat a l’actual senador per ERC pels seus actes sobiranistes a favor d’una constitució catalana.

Vidal afirma que la sentència constata que a Espanya “la separació de poders no existeix

Vidal, que va anunciar que recorrerà al Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va ser considerat autor d’una falta molt greu consistent en la “ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials”. El jutge va afirmar que la sentència constata que a Espanya “la separació de poders no existeix”.

De la mateixa manera que va succeir ahir, també la sanció del CGPJ va ser adoptada, el febrer del 2015, en una decisió dividida: amb els vots de la majoria conservadora que dóna suport al president Lesmes, però amb els vots en contra de la minoria progressista. En total, 12 vots contra 9. La majoria dels membres del poder judicial va considerar que Santiago Vidal no va complir el seu deure bàsic de fidelitat a la Constitució espanyola. La minoria va estimar que la seua postura favorable al procés sobiranista català no era mereixedora d’una sanció tan greu.

El procediment contra el jutge Santiago Vidal es va iniciar el 2014, any durant el qual va comparèixer en dos ocasions, separades entre si per sis mesos, per declarar sobre la seua conducta. Arran de la sanció, Vidal va dir que la decisió va estar basada en “criteris ideològics i polítics” i que suposava estampar en el seu expedient “un segell de depurat per desafecte al règim”.