Els cubans que festegen a Miami volen encomanar el guirigall a l’illa

Mentre en altres parts del món la mort de Fidel Castro és rebuda amb pesar, a Miami centenars de persones la celebren al poderós ritme de la conga i amb el desig que elguirigall arribi a Cuba i anime a fer canvis.

Més de vuit hores després de l’anunci fet a l’Havana per Raúl Castro, president de Cuba i germà de Fidel, els crits exaltats per la llibertat i el final del règim castrista encara continuaven sonant al costat de la música a les portes del restaurant Versailles.

Per aquest cor de l’exili cubà a Miami han passat centenars de persones en les últimes hores i encara continua arribant gent.

"Visqui la llibertat, a baix la tirania". Sota aquesta consigna l’exili va omplir un ampli tram del Carrer Vuit, on els reunits van entonar amb passió l’himne de Bayamo, símbol de la nació cubana, i amb més força si cap el vers "morir per la pàtria és viure".

Els presents, conscients que a l’illa l’ambient és molt diferent, volen cridar més alt i més fort.

Ana Cristina Carrodeguas, esposa de l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, va dir a Efe que han rebut trucadesdes de l’illa en les quals els explicaven que estaven celebrant en privat, sense fer soroll.

Al Versailles van arribar sobretot joves, molts d’ells vestits de nit, sortits dels locals de lleure, sabedors que la festa estava avui al carrer.

Per a l’alcalde, que va passar tota la nit al costat dels seus conveïns, aquesta celebració espontània i legitima dels joves, malgrat el seu motiu luctuós, és reflex del sentiment dels seus pares i avis, molts d’ells ja desapareguts i que no van poder viure la desaparició del líder cubà.

Óscar García, de 22 anys i que va arribar fa 11 a Miami, va dir a Efe que, ells, fills i néts de l’exili, encara que no poden sentir la felicitat total que avui tenen els seus pares i avis, aquesta notícia és una cosa pròpia.

"Ho sentim com a una cosa nostra, i sabem que encara que no és tot, la mort de Fidel suposarà un canvi, no com el que volguessin els cubans, però tot és possible, sobre tot avui," va indicar.

Molt més veterà, Luis Voldeán, de 78 anys, es va felicitar que hagi mort la "primera bèstia, que va canviar una illa acollidora a l’infern a la terra".

"Va arribar l’hora. Déu no ens va abandonar, però nosaltres hem de fer la nostra part. A Cuba hi ha molts fidelistas, però no hi ha cap raulista. Se’n va anar el Robín Hood, el nen maco, i les forces armades han de protegir al poble, si no ho fan són uns covards, però jo crec que hi haurà sorpreses aviat", va assenyalar.

"Va morir la rata" o "Satanàs cremat". Així de contundents eren els cartells improvisats que els tranuitadors del Versailles aclamaven, mentre dos esquelets es balancejaven al ritme de la conga cubana.

Pedro Miguel Pérez, de Cienfuegos, va optar per disfressar-se del president electe Donald Trump, per a aquesta ocasió tan esperada.

"No és un caprici, han estat més de 50 anys d’espera", va dir a Efe.

A prop d’ell, Mayra Piloto, va destacar el gran nombre de joves que representen l’alegria dels seus progenitors, encara que això també suposa un sentiment de nostàlgia per tots aquells que no poden viure aquesta nit.

"Aquest senyor tenia tantes morts a les seues mans, els afusellats, els que van morir al mar intentant fugir de l’illa i tots aquells que van morir en l’exili", va lamentar.

Al so de les congues i tambors, gairebé ja oblidat el motiu del festeig, algunes dones ballaven de manera sensual en el centre d’un grupet.

Mentre els homes, encesos, aclamaven "pal pis, pal pis" perquè elles baixessin encara més els seus malucs, mentre un senyor, ja veterà, sentenciava: "No hi ha res més cubà".

Per mantenir les energies, la cafeteria Versailles va romandre oberta fins les 5 del matí, en un tràfec imparable de coladitas, pastissets de guaiaba i croquetes.

"És una nit inoblidable. La gent està eufòrica, feliç que aquest dia va arribar", va assenyalar a Efe Marisabel Abrantes, cambrera de l’autoproclamat restaurant cubà més famós del món.

Encara que li va tocar doblar torn i treballar tota la nit, assegura que la notícia bé ho val i es va congratular de la generositat dels exultants clients, que van deixar més propina de l’habitual.

"Ens veiem a Cuba" era el comiat més escoltat, mentre la gent anava deixant lloc per als que es despertin després d’haver dormit sense conèixer la notícia que l’exili esperava rebre des de fa mig segle, així que la festa promet durar tot el cap de setmana a Miami.