L’última icona del segle XX

Fidel Castro, fill d’un emigrant gallec i una dona d’origen canari, va nàixer a Birán, a l’est de Cuba, el 1926, en el si d’una família humil i illetrada. A començaments dels cinquanta, va iniciar el que va batejar com El Movimiento, un grup que va començar a realitzar atacs contra les forces de seguretat cubanes. El 1953 va liderar l’atac contra la caserna Moncada a Santiago de Cuba, que acabaria amb una gran part de l’organització detinguda. Castro seria sentenciat a quinze anys de presó. La frase “condemneu-me, no m’importa, la història m’absoldrà”, que va pronunciar durant el judici, va ser la primera d’una llarga col·lecció de frases que el van fer famós.

Després del fracàs de Moncada, va estar a la presó durant gairebé dos anys i després es va exiliar a Mèxic: allà va conèixer Ernesto Che Guevara, amb qui va tornar a Cuba a bord del Granma amb 82 expedicionaris més per començar la lluita guerrillera de Sierra Maestra (1956-1959). Va derrotar el dictador Fulgencio Batista en una guerra desigual aprofitant el descontentament social que va veure en el cap dels barbuts un líder capaç de reinventar la identitat nacional.

Conegut pels seus discursos i una actitud impetuosa, ha format part de la història viva del segle XX

A partir d’aquest moment van començar les reformes de tall marxista, com la nacionalització de les indústries. El 1961, en vigílies de derrotar la invasió anticastrista de Bahía Cochinos, va declarar el caràcter socialista de la seua revolució i va començar amb l’URSS una llarga aliança que va tenir alts i baixos, inclosa la tensa crisi dels míssils amb els EUA el 1962, que va posar el món al límit d’una guerra nuclear. Al cap de tres dècades, la profunda dependència de l’URSS es va revelar en tota la seua magnitud amb la caiguda del bloc soviètic i Cuba va haver de declarar el període especial, una economia de guerra en temps de pau en què la Revolució va haver d’obrir-se al dòlar i al turisme.

Conegut pels seus llargs discursos, que duraven hores, ha format part de la història viva del segle XX. Només la malatia va poder apartar del poder l’home que va governar Cuba amb mà fèrria i el 2006 va delegar tots els càrrecs en el seu germà Raúl.