Mor Fidel Castro

Fidel Castro, l’home que va conduir el destí de Cuba durant gairebé mig segle i un dels líders més controvertits de la història contemporània, va morir ahir a l’Havana als 90 anys, després de retirar-se del poder el 2006 per una greu malaltia.

“Estimat poble de Cuba: amb profund dolor comparec per informar el nostre poble, els amics de la nostra Amèrica i del món que avui, 25 de novembre del 2016, a les 10.29 hores de la nit, ha mort el comandant en cap de la Revolució Cubana, Fidel Castro Ruz”, va anunciar el seu germà i actual president, Raúl Castro, en una al·locució emesa per la televisió cubana. “En compliment de la voluntat expressa del company Fidel, les seues restes seran incinerades”, va continuar.

El funeral serà el 4 de desembre i s’han declarat nou dies de dol nacional a l’illa

Castristes i anticastristes es van enfrontar ahir davant de l’ambaixada de Cuba a Madrid

Després de 47 anys al capdavant del règim, abandona el poder i delega en el seu germà Raúl

Al capdavant d’una revolució que va posar Cuba al centre de l’escena internacional i d’un règim que s’ha prolongat cinquanta-sis anys, Castro va ser actor i supervivent destacat al tauler de les complexes tensions de la segona meitat del segle XX entre socialisme i capitalisme, nord i sud, rics i pobres.

Un dol de nou dies embolcallarà Cuba per acomiadar el líder de la seua revolució i a qui els cubans retran homenatge durant gairebé una setmana, amb actes que es preveuen multitudinaris a l’Havana i també Santiago, on serà enterrat.

El dol nacional va ser decretat pel Consell d’Estat de l’illa unes hores després de l’anunci i estableix que durant els nou dies en els quals regirà “cessaran les activitats i espectacles públics” i la bandera nacional onejarà a mig pal als edificis públics i establiments militars.

Després de la cremació, les seues cendres iniciaran un periple per tot Cuba, d’occident a orient, un recorregut invers que rememorarà la Caravana de la Llibertat que el líder va encapçalar el 1959 al començament de la Revolució Cubana. Les restes mortals partiran dimecres des de l’Havana, on residia, i recorreran l’illa durant quatre dies fins a arribar a Santiago de Cuba, una província en la qual no va nàixer però que va ser el bressol de la Revolució i a la qual tant ell com el seu germà Raúl van estar sempre molt vinculats. Abans, els cubans tindran dos dies per acomiadar-se de Fidel a l’Havana, a l’emblemàtica plaça de la Revolución on va pronunciar llargs discursos contra l’enemic estatunidenc.L’enterrament està previst per al 4 de desembre, quan se celebrarà una cerimònia d’inhumació al cementiri de Santa Ifigenia.

A l’home que va governar amb mà fèrria l’illa caribenya durant quaranta-set anys, només la malaltia va poder apartar-lo del poder i el 2006 va delegar tots els càrrecs en el seu germà Raúl: va ser així testimoni de la seua pròpia successió i també de les reformes empreses pel menor dels Castro per intentar reanimar una economia socialista en ruïnes.

Durant els últims anys, va reaparèixer en alguns actes públics i es va dedicar a analitzar qüestions d’índole internacional. L’última aparició en públic va ser, precisament, amb motiu del seu aniversari, el dia 14 d’agost.

miami

La mort de Fidel Castro va ser rebuda ahir amb manifestacions d’alegria i esperança de canvi per una part de la gran comunitat cubana a Miami, per a la qual el líder de la Revolució va ser l’encarnació de tots els mals i el culpable de gairebé totes les seues amargors.

Desenes de cubans es van congregar amb banderes del seu país i dels Estats Units al cafè Versailles de Miami quan van conèixer la mort de Fidel Castro, que va portar milers de persones a fugir de Cuba des del 1959. Molts somreien a la càmera, d’altres ploraven de l’emoció i alguns bevien xampany directament de la botella sense importar-los les càmeres ni els fotògrafs. Ramón Saúl Sánchez, líder de l’organització de l’exili cubà Moviment Democràcia, va lamentar que la mort d’un “tirà”, com va definir Fidel Castro, no signifiqui “la llibertat del poble de Cuba”.

Al carrer la gent va parlar, i sense embuts. “Celebrem la mort d’un dictador, d’un assassí que es va passar més de cinquanta anys oprimint un poble, separant les famílies i afusellant”, va assenyalar Carlos Falcón.

Al contrari, a l’illa, els cubans es van despertar amb la notícia de la mort de Fidel Castro i molts van reaccionar amb pesar, amb admiració al considerar-lo una personalitat històrica, però també amb expectatives cap al futur de l’illa. Centenars de joves van participar ahir en una concentració a la Universitat de l’Havana per recordar el qui va ser el seu líder.

Així mateix, castristes i anticastristes es van enfrontar davant de l’ambaixada de Cuba a Madrid durant la concentració d’uns i altres que va confluir al passeig de La Habana de la capital amb motiu de la mort de Fidel Castro. En algun moment, la policia va haver de separar persones d’un bàndol i l’altre quan arribaven fins i tot a les mans.

madrid

La mort de Fidel Castro ha tornat a posar en primer pla la incògnita sobre l’embargament a Cuba que durant més de cinc dècades han mantingut els Estats Units i el futur del qual ara dependrà de la nova administració del president electe, Donald Trump.

Després de l’atansament i normalització de relacions registrades en els últims dos anys de gestió presidencial de Barack Obama, inclosa la reobertura d’ambaixades, el final de la seua administració i l’arribada, a partir del proper 20 de gener, del Govern de Trump obre una etapa d’incertesa sobre el futur de les sancions.

En aquests gairebé dos anys, Obama ha restablert els vols directes a Cuba, ha alleujat algunes traves comercials i ha suavitzat certes restriccions de viatges de nord-americans a l’illa, però tot plegat mitjançant decrets, ja que no ha comptat per fer-ho amb el suport del Congrés, de majoria republicana a les dos cambres.

Durant la campanya presidencial, Donald Trump va anunciar en un principi que condicionaria l’acostament a Cuba a l’obertura del règim comunista cubà i a avenços en el terreny dels drets humans, però va acabar per prometre revertir els passos fets per Obama. Però alguns analistes consideren que el magnat dels hotels i els casinos haurà de temperar aquesta postura a causa de les pressions que rebrà de part dels empresaris nord-americans que fa dècades que anhelen fer negocis amb Cuba.

Entre ells hi ha el pensador polític Noam Chomsky, que assegura que les pressions de les empreses nord-americanes que volen fer negocis amb l’illa en terrenys com la biotecnologia, el farmacèutic, l’agroindústria o el turisme podrien condicionar les promeses electorals de Trump.