Els líders mundials reten homenatge a Castro a Cuba

Els presidents de Veneçuela, Nicolás Maduro, i Bolívia, Evo Morales, van ser els primers mandataris a acudir ahir a la plaça de la Revolució per rendir el seu homenatge personal a Fidel Castro, hores abans que arranqués l’acte oficial, a les 19.00 (hora local, matinada espanyola).

Així mateix, el rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I, va arribar a l’Havana per assistir a l’acte de comiat a l’expresident cubà.

L’enterrament de les cendres de Castro tindrà lloc diumenge al cementiri de Santa Ifigenia

Fidel Castro deixa després de morir una Cuba que buscarà impulsar les reformes econòmiques liderades pel seu germà, el president Raúl Castro, amenaçades avui pel fantasma d’una probable recessió en la qual podria entrar l’illa a causa de la crisi a Veneçuela, que va reduir les trameses de cru subsidiat.

En els últims anys en el poder –del qual es va retirar el 2006–, Fidel va solidificar una aliança politicoeconòmica amb el també difut mandatari veneçolà Hugo Chávez, que garantia que a canvi de l’exportació de serveis, Cuba rebés des del 2003 aproximadament 100.000 barrils diaris a preus preferencials.Aquesta quantitat es va reduir el primer semestre de l’any més d’un 40 per cent, fet que va provocar que el Govern cubà rebaixés a un 1% els seus pronòstics de creixement en el PIB per al 2016.

L’economia sempre ha estat una de les assignatures pendents de la revolució cubana, que va veure reduïdes les seues expectatives de vida a la dècada dels noranta davant de l’ensorrament de l’extinta Unió Soviètica, de la qual l’illa depenia en prop d’un 75%.

Després de la caiguda del bloc comunista, Fidel Castro es va veure obligat a obrir l’illa al turisme internacional, a les inversions estrangeres, al dòlar i a les remeses, entre altres mesures, amb l’objectiu d’evitar la caiguda del sistema i el va conduir a un discret renàixer, quan molts predeien el seu final immediat.