Els lletrats del Parlament van avisar de l’obligació d’obeir el Constitucional

Els responsables jurídics del Parlament van presentar d’iniciativa pròpia un informe per advertir el ple de la seua obligació de respectar les resolucions del Tribunal Constitucional, instants abans que la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, permetés votar el full de ruta independentista.

Segons fonts judicials, així ho van explicar ahir l’exsecretari general de la Mesa del Parlament, Pere Sol, i el lletrat major de la Cambra catalana, Antoni Bayona, en la seua declaració com a testimonis davant de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Maria Eugènia Alegret, que investiga Carme Forcadell per prevaricació i desobediència al TC. Els testimonis van assegurar que, davant de la previsió que el ple del 26 de juliol passat inclogués en l’ordre del dia la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, que obrien la porta a una via unilateral a la independència, van decidir de motu proprio presentar davant la Mesa un informe jurídic advertint de l’obligació d’aquesta d’impedir qualsevol iniciativa que desatengués les resolucions del TC. A petició de la Mesa, el lletrat major va confeccionar el mes de desembre passat un primer informe jurídic en el qual advertia els diputats que s’havien d’abstenir de desenvolupar el projecte polític unilateral anul·lat pel Constitucional.

Segons els testimonis, mitja hora abans que s’iniciés el controvertit ple, i sense que tinguessin coneixement d’això ni els membres de la Mesa ni els parlamentaris, els juristes van introduir a l’ordre del dia un breu informe, de tot just unes línies, en el qual recordaven l’obligació d’acatar les resolucions del TC. També van admetre que no van elaborar cap dictamen sobre com havia de ser procedent la Mesa davant del debat del full de ruta.

Madrid estudia impugnar la partida de la consultaEl Govern central ja estudia la disposició addicional del projecte de Pressupostos de la Generalitat que inclou una partida per a un referèndum per impugnar-la si es demostra la seua vinculació amb el full de ruta sobiranista establert en la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Així ho va anunciar ahir el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, per al qual és una “mala notícia” que els comptes que va presentar el vicepresident, Oriol Junqueras, incloguin una partida de 5,8 milions –que són “molts diners púbics”, va dir–, per a processos participatius i consultes populars, sense detallar quins, per la qual cosa des del punt de vista jurídic segueixen a l’expectativa de veure quin és el seu veritable objectiu. Millo va precisar que els serveis jurídics de l’Advocacia de l’Estat ja estudien la disposició addicional 31 dels comptes presentats.