Hollande descarta presentar-se a la reelecció a la presidència el 2017

El president de França, François Hollande, va anunciar ahir que ha decidit no aspirar a la reelecció com a candidat del Partit Socialista en els comicis que se celebraran l’any que ve, fet que obre la carrera per a l’Elisi a les files de l’esquerra. “Sóc conscient del risc actual d’emprendre un camí que no reuneixi prou suport, així que he decidit no ser candidat per renovar el meu mandat presidencial”, va dir el cap d’estat en una breu compareixença davant dels mitjans de comunicació al Palau de l’Elisi.

El seu anunci va coincidir amb el primer dia en què es podia presentar les candidatures per a les primàries de l’esquerra, a les qual s’ha postulat ja l’exministre d’Economia Arnaud Montebourg, representant de l’ala més esquerrana del Partit Socialista.

Hollande alerta de l’avanç de la ultradreta assegurant que “perilla el futur del país”

Els sondejos auguraven mals resultats electorals a Hollande, darrere de l’aspirant del centredreta Fillon, de la ultradretana Marine Le Pen i de dos candidats de l’àmbit de l’esquerra, el moderat Emmanuel Macron i el radical Jean-Luc Mélenchon.

Hollande va explicar que d’aquesta forma assumeix “tota la responsabilitat” pels “errors” comesos en els últims cinc anys, que han fet que la seua popularitat se situï en mínims històrics. Entre aquests “errors” va confessar que li pesa especialment haver proposat retirar la nacionalitat als acusats de terrorisme, en el marc de la recent onada d’atemptats, a causa de la “divisió” que ha generat en la societat francesa.

Es va mostrar conscient que el seu balanç de Govern pot ser una càrrega per als socialistes, que ara hauran d’elegir un candidat capaç de batre Fillon i Le Pen.

En aquest sentit, va advertir en contra de l’avenç de “l’extrema dreta” i va advocar per una obertura més gran al món davant del proteccionisme. “El que està en joc no és una persona, sinó el futur de tot un país”, va dir.

Àustria pren el pols a l’auge de populisme en noves eleccions? Àustria espera tancar aquest diumenge un interminable procés per elegir president –es prolonga ja des de fa gairebé un any– amb una de les votacions més importants de la seua història, de les quals podria sortir el primer cap d’estat ultranacionalista en un país de la Unió Europea. Norbert Hofer, del xenòfob Partit Liberal d’Àustria (FPÖ), i el progressista Alexander Van der Bellen, antic dirigent dels Verds, es veuen de nou les cares davant de les urnes en la repetició d’unes eleccions que seran decisives per a Àustria, però que es consideren també un nou test sobre l’auge del populisme a Europa. Al maig, Van der Bellen va guanyar les eleccions per tot just 31.000 vots però el resultat va ser impugnat pel FPÖ argumentant que hi va haver irregularitats formals.