L’independent Van der Bellen aconsegueix vèncer el líder ultradretà Hofer a Àustria

L’independent Alexander van der Bellen, va guanyar, amb el 78 per cent de l’escrutini realitzat, les eleccions presidencials austríaques celebrades ahir amb un 53,3 per cent dels vots, davant del 46,7 per cent del seu rival.

Després de conèixer els resultats, Van der Bellen va subratllar que desitja ser el president de tots els austríacs, també dels que van votar pel seu rival de l’ultranacionalista FPÖ. “Vull atansar-me de forma activa als electors del FPÖ, que tenen pors genuïnes, que han de ser considerades seriosament”, va afirmar en declaracions a la televisió pública austríaca ORF.

Per la seua part, Norbert Hofer, candidat de l’extrema dreta, va reconèixer la derrota. “Em sento extremament trist”, va afirmar al seu compte de Facebook. “Demano a tots els austríacs que estiguin units i que treballin junts”, va assenyalar el polític del Partit de la Llibertat (FPÖ). Ja va perdre la segona volta celebrada al maig, que més tard va ser anul·lada per irregularitats en el recompte.

Herbert Kickl, secretari general del FPÖ, va donar les gràcies als seguidors de Hofer i va destacar que “no és el final de la història”. El partit va ben posicionat de cara a les eleccions generals que s’han de celebrar el 2018 a tot estirar. “El fons de la qüestió és que no ha acabat de funcionar”, va lamentar Kickl després d’examinar els resultats preliminars. “L’establishment, que no ha fet cap altra cosa que plantar-se, bloquejar i impedir un procés de renovació, ha triomfat”, va declarar. La decisió dels austríacs es va confirmar abans del que s’esperava. Els experts creien que hi hauria un resultat molt més ajustat i comptaven amb tenir la dada definitiva avui dilluns o fins i tot demà dimarts. L’elecció habilita Van der Bellen per ocupar la Presidència de l’Estat durant els propers sis anys, renovables o per sis més. Encara que el rol del cap d’estat a Àustria és essencialment protocol·lari, Hofer i el FPÖ desitjaven aquest èxit simbòlic per al bàndol populista, sis mesos després del Brexit i tot just al cap d’un mes de la victòria de Donald Trump als Estats Units.

Uns comicis seguits de prop pel populismePolítics de la dreta populista de França, Alemanya, Bèlgica i Holanda, entre altres països, havien desitjat ahir sort a Hofer, entre ells l’holandès Geert Wilders, o el portaveu d’Alternativa per a Alemanya (AfD), Christian Luth, que veien en aquestes eleccions el principi del canvi cap a l’extrema dreta a Europa. També havien donat ànims a Hofer Marion Maréchal Le Pen, néta del fundador del Front Nacional (FN) francès, Jean-Marie Le Pen, i el president del partit d’extrema dreta de la regió belga de Flandes Vlaams Belang (VB), Tom Van Grieken.