Renzi ajorna la seua dimissió fins a aprovar el pressupost a petició del president italià

El primer ministre italià, Matteo Renzi, no farà efectiva la dimissió fins que els pressupostos generals hagin estat aprovats al Parlament per petició expressa del president d’Itàlia, Sergio Mattarella.

Va rebre Renzi perquè li comuniqués la intenció de renunciar al càrrec, tal com va prometre en el cas que el no s’imposés al referèndum celebrat diumenge passat sobre la reforma constitucional, un fet que va ocórrer pel 59,11% dels vots.

El president pot avançar els comicis o nomenar un nou primer ministre directament

La Comissió Europea dóna marge a Roma perquè concreti les mesures econòmiques que prendrà

Renzi va arribar amb cotxe al Quirinale. Va entrar per la zona principal i va sortir per la porta posterior evitant el contacte amb les desenes de periodistes que des de primera hora de la tarda estaven apostats a la plaça.

Segons va assenyalar l’oficina de premsa de la Presidència de la República, Renzi va acceptar congelar la dimissió fins divendres vinent, quan està previst que el Parlament aprovi els Pressupostos per al 2017, que a Itàlia es denominen llei d’Estabilitat.

Totes les mirades continuen atentes en el president de la República, que té la clau de la governabilitat. Mattarella podria nomenar un govern tècnic, de transició, que governaria fins a les eleccions parlamentàries, previstes en principi per al 2018.

D’altra banda, alguns mitjans italians apunten la possibilitat que el cap d’Estat confiï l’encàrrec del Govern transitori fins a la convocatòria d’eleccions al ministre d’Economia, Pier Carlo Padoan. Una segona opció és que el mateix Mattarella convoqui noves eleccions anticipades com demana gran part de l’oposició.

Des de Milà, el líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini, va reclamar novament que Itàlia vagi a les urnes com més aviat millor. En aquest sentit, es va posicionar en contra d’un Govern “imposat des de dalt”. “L’any 2017 serà l’any dels pobles. Anem al vot, amb qualsevol llei electoral”, va assenyalar.

Precisament una de les claus que hauran de ser resoltes abans de convocar eleccions a Itàlia és la llei electoral perquè en aquests moments la nova (Italicum) es refereix només a la Cambra de Diputats, però no al Senat.

Per tant, la condició perquè es gesti un nou govern a Itàlia és que es validi una llei electoral aprovada ja pel Tribunal Constitucional que pogués regular la celebració d’unes noves eleccions.

També reclama eleccions anticipades el líder del Moviment 5 Estrelles, el còmic Beppe Grillo, un dels principals defensors del no al referèndum constitucional, que proposa que s’utilitzi la llei electoral, almenys per a la Cambra de Diputats, aprovada per Renzi, que fins ara criticava.

Tanmateix, l’oposició està dividida. Forza Italia, el partit que engloba el centredreta i que lidera l’exprimer ministre Silvio Berlusconi, estaria disposat a prospectar un nou executiu de transició sense Renzi i mantenir així el calendari electoral.

De moment, la direcció del Partit Democràtic ha fixat la reunió en la qual s’analitzarà la situació política italiana i el futur de Renzi com a líder del partit socialdemòcrata per a demà dimecres.

Pel que fa a la borsa, els mercats europeus van obrir ahir a la baixa, però van aconseguir tancar en verd.

L’Ibex-35 va rebotar un 0,67 per cent al tancament de mercat malgrat la incertesa política després del no a Itàlia a la reforma de la Carta Magna i la dimissió de Matteo Renzi. L’índex selectiu va frenar dos sessions consecutives a la baixa, si bé es manté embussat en els 8.600 punts des del 18 de novembre passat.

brussel·les

La Comissió Europea (CE) va considerar ahir la victòria del no en el referèndum sobre la Constitució italiana com un assumpte intern del país transalpí, mentre que va felicitar el president electe a les eleccions austríaques, el progressista Alexander van der Bellen, per la victòria davant de l’ultradretà Norbert Hofer (més informació a la pàgina 18).

“El referèndum a Itàlia era sobre un canvi a la Constitució italiana, no sobre Europa”, va declarar el portaveu en cap de la CE, Margaritis Schinas. L’Executiu comunitari va indicar que, davant de la incertesa sobre el sector financer italià, confia que “les forces polítiques italianes i les institucions de la República italianes oferiran respostes polítiques convincents”.

“La recerca de reformes ha de continuar. L’onada de reformes no va expirar diumenge”, va afegir el portaveu de la CE després de la victòria del no a Itàlia.

Hores després, els ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona (Eurogrup) van acordar donar temps a Itàlia per aprovar noves reformes que permetin complir els compromisos de dèficit públic després de l’anunciada dimissió de Renzi. “Pier Carlo Padoan (el ministre de Finances italià) no ha pogut assistir a la reunió per raons comprensibles (...). He parlat amb ell aquest matí i hem acordat que, atesa aquesta conjuntura, és difícil per al Govern italià comprometre’s a prendre mesures addicionals”, va explicar en una roda de premsa el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, enmig de la convulsió política a Itàlia.

El lideratge del Partit Democràtic es dirimeix demàLa situació al Partit Democràtic és més aviat complicada i entorn de la figura de Matteo Renzi salten diversos interrogants. No se sap si la dimissió com a primer ministre serà estesa també a la seua funció com a secretari del partit o si tindrà un paper rellevant en la designació de l’home que haurà de provar de formar govern.