Angela Merkel es presenta com a garantia d’estabilitat a Alemanya davant el populisme

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va aconseguir ahir el suport gairebé tancat de les seues files conservadores, a falta de deu mesos per a unes eleccions generals en les quals optarà a un quart mandat i davant d’una campanya electoral que, segons va advertir, “no serà dolça”.

El congrés federal de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que se celebra a Essen la va ratificar com a presidenta amb un 89,5% dels vots, dos setmanes després d’anunciar la seua decisió de presentar-se a la reelecció com a cancellera.

La votació va seguir un discurs d’una hora i mitja de la líder, que va demanar a les seues files unitat davant d’una campanya electoral que “no serà fàcil”. “Necessitaré la vostra ajuda”, va afirmar presentant-se com una garant de l’estabilitat en un món agitat per les forces de la globalització, la guerra i l’elecció de Donald Trump als Estats Units abans de ser reelegida com a presidenta del seu partit.

Merkel va començar la seua intervenció amb el tema dominant en aquest congrés, la política de refugiats, la qüestió que més ha minat el seu lideratge i més problemes li ha portat amb la seua agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), que li exigeix un gir dretà.

Va al·ludir a l’emergent dreta radical d’Alternativa per Alemanya (AfD), la formació que segons tots els pronòstics aconseguirà el 2017 escons al Bundestag, una cosa que fins ara no ha obtingut cap partit ultradretà en aquest país.

Va buscar l’acostament cap a l’ala més dretana de la CDU i cap a la CSU, quan va afirmar que no tots els refugiats podran quedar-se a Alemanya, i es va comprometre a agilitzar les expulsions d’aquells que no tinguin perspectives de ser admesos com a asilats. Així mateix, va ser aclamada al pronunciar-se a favor de vetar el burca o altres vels islàmics integrals “en els espais públics on és possible prohibir-los”, per ressaltar que en una societat oberta correspon anar “amb el rostre descobert”. A més, va prometre que, en cas de guanyar les eleccions, no hi haurà pujada d’impostos i va qualificar de “vergonya” el suport rus al règim de Bashar al-Assad.

parís

El president de França, François Hollande, va designar ahir el fins ara ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve. La seua designació es produeix després que el cap del Govern, Manuel Valls, anunciés dilluns que deixava el càrrec per presentar-se a les primàries de l’esquerra de cara a les eleccions presidencials del proper mes d’abril.

Tanmateix, el ja exprimer ministre sembla tenir poques opcions per ara de convertir-se en president, ja que, encara que guanyi les primàries de l’esquerra, quedaria en cinquena posició en la primera volta de les presidencials a l’abril, segons un sondeig publicat ahir. L’enquesta d’Ifop-Fiducial per a iTélé, Paris Match i Sud Radio, realitzada abans que Valls anunciés la seua candidatura a les primàries i la dimissió, situa al capdavant el candidat dels Republicans, François Fillon, que s’imposaria amb el 28 per cent dels vots. En segona posició quedaria la ultradretana Marine Le Pen, a la qual fins ara en general es donava com a possible guanyadora en primera volta, amb el 24%. Molt allunyats de tots dos se situarien els candidats de l’esquerra que, amb el vot dividit, aglutinarien entorn d’una mica més del 30%. Així, en aquest bloc figura al capdavant l’exministre Emmanuel Macron, amb el 13,5%, seguit del líder del Partit d’Esquerra Jean-Luc Mélenchon, amb 12,5%. En cinquena posició se situaria Valls, amb un 10% dels vots, sempre que aquest guanyés les primàries socialistes. En cas que el candidat final fos algun dels dos exministres que semblen tenir més opcions de plantar cara a Valls, Arnaud Montebourg i Benoît Hamon, aquests s’endurien el 6 i el 5% dels vots, cosa que els relegaria a la sisena posició, darrere del centrista François Bayrou, que aconseguiria entre el 7 i el 9% dels vots.

Itàlia vota avui els pressupostos per desbloquejar la dimissió de RenziEl Senat italià va fixar ahir una sessió per avui que estarà dedicada a la votació dels Pressupostos del 2017, la qual cosa podria avançar l’oficialització de la renúncia del primer ministre, Matteo Renzi, després que el president de la República, Sergio Mattarella, l’instés a ajornar la seua intenció de dimitir arran de la derrota de la reforma constitucional en el referèndum de diumenge per no posar en risc l’aprovació dels comptes públics. La votació en el Senat és en realitat una maniobra política per resoldre com més aviat millor el debat parlamentari, que comporta la discussió de tota mena d’esmenes. Els pressupostos seran presentats sota l’etiqueta d’una moció de confiança a l’actual Govern.