POLÍTICA SOBIRANISME
Puigdemont convoca per al 23 de desembre la cimera per poder preparar el referèndum
L’endemà que el Parlament voti l’admissió a tràmit dels pressupostos de la Generalitat || La CUP critica “el xantatge” del Govern de la Generalitat de vincular consulta i aprovació dels comptes catalans
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va convocar ahir per al proper 23 de desembre una cimera per preparar el referèndum sobre la independència el setembre del 2017, a la qual estan convidats tots els partits i entitats que formaven part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
La cimera se celebrarà l’endemà que acabi el ple parlamentari en el qual, si tot va segons el que estava previst, el projecte pressupostari del Govern per al 2017 serà admès a tràmit amb els vots de Junts pel Sí i de la CUP.
Neus Munté descarta avançar el referèndum perquè “no hi ha certesa” que s’inhabiliti ningú
Quinze diputats britànics denuncien “persecució” del Govern espanyol a Catalunya
Fonts de la Generalitat van assenyalar que Carles Puigdemont presidirà, juntament amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, aquesta trobada a la Cambra catalana, on precisament tenien lloc les reunions del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, inoperant des del 2015.
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir va sorgir d’un compromís del llavors president Artur Mas amb l’objectiu d’involucrar en la defensa de la independència la societat civil i no únicament la classe política.
Així doncs, a la cimera estan convidades les entitats econòmiques, socials o culturals, així com PDECat, ERC, CUP, els representants dels comuns, les confluències d’esquerra que integren ICV, EUiA, Podem i Barcelona en Comú.
La diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel va criticar la forma en què JxSí està gestionant la celebració del referèndum: “No estan fent les coses bé. Volen crear l’estat d’opinió que si es fa el referèndum és per culpa de la CUP”, va assenyalar Gabriel.
Gabriel va assegurar que vincular la celebració del referèndum a l’aprovació dels pressupostos “és un xantatge a molta gent”, i va afegir que no entén com és que no hi ha més veus que s’alcen en contra d’aquesta postura.
A més a més, va obrir la porta a una vaga general “que paralitzi el país” en cas que continuï el que va qualificar de repressió per part de l’Estat, en relació amb la “judicialització de la política”, i va manifestar que, arribat el moment, acompanyar els càrrecs encausats no serà suficient.
D’altra banda, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, no va voler fer conjectures sobre un avanç de la data del referèndum en cas que s’inhabiliti un càrrec electe o institucional com Forcadell. “No vull avançar escenaris que encara no s’han produït, hem de centrar-nos en el que tenim davant de manera immediata, treballar perquè es pugui fer el referèndum i es puguin aprovar uns pressupostos molt necessaris”, va assegurar. A més, va afegir que “en cap cas hi ha la certesa” que es puguin “produir inhabilitacions en els propers mesos”.
Pel seu costat, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va insistir que el referèndum per la independència de Catalunya no es podrà celebrar perquè “no cap en l’actual model constitucional”.
En aquest sentit, la moció, publicada dimecres passat a la pàgina web del Parlament de Westminster, apressa el Govern d’Espanya a “reconsiderar el processament” i també a “buscar una resolució a les seues desavinences amb membres del Parlament a través del mutu diàleg”.
“Si fos declarada culpable, la senyora Forcadell podria ser objecte d’una inhabilitació per a càrrecs públics i d’una multa personal”, recorda el text. El firmen nou diputats del Partit Nacional Escocès (SNP), tres del gal·lès Plaid Cymru, dos del nord-irlandès Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) i un del Partit Laborista que creuen que el risc d’inhabilitació de Forcadell “estableix un precedent perillós que podria menyscabar el suport públic a la democràcia”.
La iniciativa sorgeix del parlamentari de l’SNP George Kerevan, que va ser elegit diputat el 2015 per la regió de Lothian Este, molt propera a la ciutat d’Edimburg.