L’Estat rescatarà vuit autopistes privades en fallida, amb un cost de 5.000 milions d’euros

L’Estat es quedarà finalment amb les vuit autopistes en fallida i risc de liquidació, s’assoleixi o no acord amb els bancs creditors de les vies, que suporten un deute d’uns 3.400 milions d’euros, segons va assegurar ahir el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. És el cas de dos de les vies radials de Madrid, la R-3 i la R-5, la R-2 i la R-4, la Madrid-Toledo, la Cartagena-Vera, l’Ocaña-La Roda: i la M-12 Eje Aeropuerto, que uneix la capital amb l’aeroport de Barajas.

“Les autopistes revertiran a l’Estat i l’Estat decidirà com gestionar-les”, va indicar el ministre, que va garantir que el principal objectiu de l’Administració serà que les infraestructures “segueixin operatives i els ciutadans puguin utilitzar-les”. No obstant, De la Serna va assegurar que ja està en contacte amb els bancs creditors de les vuit vies a fi de buscar un acord “que faciliti” el seu rescat. “Intentem negociar amb els bancs, però és complicat, és molt difícil, perquè moltes entitats han venut el seu deute”, va detallar el ministre.

El Congrés vota avui sobre blindar Catalunya de nous peatges a les autopistes

Segons va declarar en diferents ocasions, el ministeri pretén reprendre el pla de rescat que l’anterior equip de Foment va plantejar el març del 2014 i llavors no va fructificar. La proposta passa perquè l’Estat, a través del ministeri de Foment, assumeixi les autopistes, després d’aplicar una reducció del 50% al seu deute i titulitzar la resta del passiu en un bo a trenta anys.

La reversió de les vies a l’Estat activarà la denominada Responsabilitat Patrimonial (RPA), l’import que s’haurà d’abonar a les concessionàries de les vies per la inversió que van realitzar en la seua construcció, un concepte que, segons el sector, pot suposar uns 5.000 milions d’euros a les arques públiques. Les vuit autopistes en fallida, que suposen prop del 25% de tota la xarxa de pagament i que es troben en concurs des de mitjans del 2012, ja recuperen part del trànsit perdut durant la crisi.

Per la seua part, ICV va demanar a la Comissió Europea que investigui el rescat perquè creu que podria ser il·legal, Ciutadans hi veu “capitalisme d’amiguets” i el PSOE vol saber per què els espanyols han de pagar ara les autopistes en fallida del PP. D’altra banda, el Congrés debatrà avui una moció d’ERC per instar el Govern a no prorrogar les concessions de les autopistes AP-7 i AP-2, a no ampliar tarifes fins al final de les concessions i a no autoritzar cap construcció d’autopista de peatge a Catalunya.

Reitera que no allargaran la concessió de peatges com el de l’AP-2El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va reiterar ahir que l’objectiu principal del departament és assegurar que els usuaris puguin utilitzar aquestes vies “permanentment”. Va repetir així el missatge que va llançar poc temps després d’ocupar el seu càrrec, i que ja havia defensat la seua antecessora, Ana Pastor, que el Govern no allargarà les concessions de les autopistes que finalitzen en els propers anys. Entre aquestes, l’AP-2 del Mediterrani que passa pel Segrià i les Garrigues. La concessió és d’Abertis i finalitza el 2021. Precisament, el rescat avançat d’aquesta concessió és una de les principals solucions que apunta la plataforma d’afectats per l’N-240 per resoldre l’alta sinistralitat d’aquesta carretera. Les alternatives a l’N-240 són objecte d’un debat intens que seguirà aquesta mateixa setmana i en el qual es proposa també desdoblar o duplicar la via en el tram que va de Lleida a les Borges Blanques.