El Suprem arxiva la querella contra Fernández Díaz i De Alfonso

La Sala Penal del Tribunal Suprem va arxivar ahir la querella interposada pel PDECat contra l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, pel contingut de l’enregistrament de les converses mantingudes al despatx ministerial sobre investigar polítics independentistes.

L’alt tribunal no va admetre a tràmit la querella criminal presentada el passat 1 de setembre pel partit que lidera Artur Mas i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias al no existir indicis que haguessin comès delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics. Els fets recollits en la querella es referien a dos trobades entre l’exministre de l’Interior i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

L’Alt Tribunal considera que no pot estudiar els enregistraments perquè es van obtenir il·legalment

En una d’aquestes, Daniel de Alfonso hauria entregat a Fernández Díaz un expedient amb dades d’una investigació sobre els nomenaments que l’actual portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, hauria realitzat de dos familiars de l’exconseller d’Interior català Felip Puig.

Segons els querellants, que van denunciar que es van dur a terme “totes les tèrboles maniobres” per les converses mantingudes, l’exdirector de l’Oficina Antifrau estaria cometent un delicte de revelació de secrets al revelar informació confidencial, instigat pel llavors ministre en funcions. Tanmateix, el Suprem determina que “atès el caràcter subreptici de la seua obtenció no és possible determinar si han estat editades, alterades o manipulades, de manera que tampoc es pot saber si l’enregistrament correspon al contingut íntegre de l’entrevista o se n’ha suprimit algun apartat”.

A més, recorda que perquè existeixi comissió d’un delicte de revelació de secrets és necessària la difusió d’una informació que no hagi de ser divulgada i de la qual s’hagi tingut coneixement per raó del càrrec.

Una altra de les imputacions se centrava en la documentació relativa a Xavier Trias, relacionada amb una investigació de delicte de blanqueig de capitals per un presumpte compte bancari a Suïssa que, segons els querellants, Daniel de Alfonso Laso hauria entregat a Jorge Fernández Díaz i que van ser filtrats a un mitjà de comunicació. Tanmateix els magistrats reiteren que no poden admetre fets la base probatòria dels quals apareix només en mitjans de comunicació i que les informacions només aporten judicis de valor mancats de la solidesa per obrir un procediment per revelació de secrets.

Pel que fa al delicte de conspiració, la Sala ho descarta i recorda que aquest delicte no era vigent quan es van produir les converses el 2014.

Per la seua part, Trias va lamentar la decisió del Tribunal Suprem però va avisar que les paraules de l’exministre “confirmen la seua deshonestedat i la seua voluntat de fer mal”. L’exalcalde de Barcelona va assegurar en un comunicat que, més enllà del recorregut judicial de l’assumpte i que pugui o no considerar-se delicte la seua actuació, és una “vergonya” que l’exministre encara sigui diputat i president d’una comissió del Congrés, la qual cosa implica que el PP li manté la confiança, segons ell.