El TSJC jutjarà Artur Mas, Ortega i Rigau del 6 al 10 de febrer per la consulta del 9-N

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà del 6 al 10 de febrer l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) al mantenir la consulta independentista del 9-N.

El secretari del TSJC va notificar ahir la data del judici del 9-N i va donar per iniciats els tràmits per a la selecció del tercer magistrat que ha de formar part de la sala que jutjarà Mas, que presidirà el mateix president del tribunal, Jesús María Barrientos. Per repartiment, el ponent de la sentència del 9-N serà també el president del TSJC, que compartirà la responsabilitat de jutjar Mas juntament amb el magistrat Carlos Ramos, un dels membres de la institució que va ser designat a proposta del Parlament. La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau.

La Fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Artur Mas i nou per a Joana Ortega i Irene Rigau

Per la seua part, Mas va assegurar que acudirà al judici per la consulta del 9-N “amb el cap ben alt i amb el sentit del deure complert”. “Se’ns jutja per les nostres idees, per escoltar la gent, per posar les urnes i per defensar la llibertat d’expressió. Cap problema”, va destacar. Per la seua part, el conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, va expressar que l’esmentat judici constitueix “una anomalia que cap democràcia sòlida pot entendre”.

D’altra banda, el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Lluís Corominas (JxSí), va defensar davant de la jutge l’actuació de la presidenta de la Cambra catalana, Carme Forcadell, i va assegurar que aquesta no podia impedir el debat del full de ruta independentista, ja que era iniciativa i responsabilitat del ple. Corominas va declarar ahir com a testimoni davant de la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret, que investiga Forcadell per desobeir el Tribunal Constitucional.

El TC anul·la les tres ponències sobre les lleis de ‘desconnexió’El Tribunal Constitucional (TC) va declarar ahir la “nul·litat” de les tres ponències de llei del Parlament que van impulsar JxSí i la CUP per redactar les tres lleis de desconnexió per avançar cap a la independència de Catalunya. La resolució declara la nul·litat de l’acord de la Mesa del Parlament sobre la creació d’aquestes ponències, dos de les quals, la que promou la llei per a una Hisenda catalana i la que promou una llei per a una seguretat social catalana, ja han finalitzat els seus treballs, per la qual cosa només queda una ponència en marxa, la que vol fer una llei de “transitorietat jurídica”. A més, el TC va estimar parcialment el recurs presentat pel Govern central contra la llei catalana d’acció exterior i va anul·lar part del seu articulat per entendre que envaeix competències estatals.