El Suprem obrirà judici contra Homs: "Era conscient de la prohibició del 9N"

El jutge d’instrucció de la causa seguida al Tribunal Suprem contra el diputat i exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs per la consulta del 9N ha donat l’últim pas previ a l’obertura de judici contra ell amb un auto que recorda que el polític era conscient de la seua desobediència al TC.

Homs "va potenciar" la celebració de la consulta del 9 N "malgrat ser conscient de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional i la conseqüent inviabilitat de la seua celebració", apunta el magistrat.

Amb això va cometre "desacatament" al Tribunal Constitucional (TC) de manera "oberta, obstinada i pertinaç" i amb ple coneixement que perseguia imposar la voluntat de la Generalitat a la del poder constituent, menyspreant així la seua legitimitat, diu el jutge.

Andrés Palomo ha tancat avui la investigació del cas i ha demanat a la Fiscalia que sol·liciti obertura de judici contra Homs o l’arxiu de la causa.

En concret, el magistrat de la Sala Penal del Suprem, instructor de la causa seguida per delictes de prevaricació i desobediència contra Homs en relació amb la consulta del 9N de 2014, ha dictat acte de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat.

Amb això posa fi a la investigació dels fets i dóna un termini de deu dies a la Fiscalia perquè sol·liciti l’obertura de judici oral formulant escrit d’acusació o bé el sobreseïment de les actuacions.

El fiscal podria, excepcionalment, sol·licitar la celebració d’alguna diligència complementària.

En la seua interlocutòria, el jutge apunta una vegada més l’existència d’indicis de desobediència i prevaricació en la conducta d’Homs en relació amb la consulta del 9N després de la sentència del Tribunal Constitucional que va suspendre la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya convocada per la Generalitat per a aquell dia.

L'auto, de 33 folis, el jutge recorda que Homs, com a portaveu del Govern de la Generalitat i conseller de Presidència en el moment dels fets, era màxim responsable dels Serveis Jurídics de la Generalitat, de la coordinació interdepartamental, així com de la publicitat institucional i de la comunicació.

Des d’aquesta responsabilitat, "no va suspendre cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració de l’esmentada consulta, ni tan sols els que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular, malgrat ser conscient de la inviabilitat de la celebració" de la consulta.

Al contrari, diu, Homs "va potenciar el desenvolupament del denominat procés participatiu" i "va donar empara, que afirmava resultant de consultes jurídiques en realitat inexistents, a altres activitats de caràcter decisiu per a la celebració de la consulta".

Inclús "va realitzar també alguna contractació ulterior tendent a l’efectivitat de la consulta, i va comunicar la no difusió de la campanya institucional per part d’alguns mitjans a l’organisme administratiu competent per sancionar-los".

El jutge basa el seu auto, entre altres indicis, en la resposta que Homs va donar a una carta de l’empresa T-Systems, a la que s’havien encarregat diverses tasques de tractament informàtic en relació amb la consulta del 9N, que preguntava si la suspensió acordada pel Constitucional afectava aquests treballs.

La contestació instada per Homs va ser que, després de consultar als serveis jurídics de la Generalitat (la qual cosa no havia fet, recorda l'auto), la conclusió era que T-Systems no estava afectada per la providència del Constitucional.

Per al magistrat instructor, les resolucions d’Homs van ser "arbitràries, omissives i actives, contràries absolutament a la Constitució" i motivades per la decisió d’"imposar la voluntat" de la Generalitat "sobre la de l’òrgan constitucional".

Això va suposar "una suplantació del poder constituent" mitjançant unes actuacions "injustes, contràries a dret" i realitzades "amb plena consciència de la seua il·licitud".

L'auto del jutge és recurrible en apel·lació davant de la Sala Penal del Suprem en el termini de cinc dies