Uns 5.000 refugiats morts el 2016 i una "desesperada lentitud" en la seua acollida

El 2016 tanca amb l’esgarrifosa xifra de 5.000 refugiats morts a la Mediterrània en el seu desesperat intent per arribar a Europa, en un any caracteritzat, segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), per una "desesperant lentitud" en el ritme d’acollida d’aquestes persones.

En el seu balanç dels dotze mesos, CEAR lamenta l’escassa eficàcia d’Espanya i la UE en els processos de reubicació i assentament, juntament amb la "sorprenent rapidesa" per posar obstacles a les persones que busquen protecció internacional, que "han conclòs amb aquest trist rècord de morts al mar".

Inicia el repàs el gener, quan centenars de persones, malgrat el fred, intentaven cada setmana arribar a les illes gregues amb fràgils embarcacions des de la costa de Turquia.

Gairebé sempre són voluntaris els que els ajuden a fer l’última part del recorregut "salvant innombrables vides" i, malgrat això, s’ha tractat de criminalitzar la solidaritat amb detencions com les dels bombers de Proemaid que continuen pendents de judici.

Al febrer, CEAR juntament amb 19 organitzacions socials van denunciar que "encara no s’havia fet justícia" amb les 15 morts d’immigrants subsaharians a la platja de Tarajal, quan intentaven entrar a Ceuta el 6 de febrer de 2014.

Al març es van complir cinc anys de la guerra a Síria, un mes en què la UE i Turquia firmen l’acord que permet les devolucions de refugiats des de Grècia a aquest país.

A l’"Informe Lesbos, zona zero del dret d’asil", CEAR va documentar a l’abril les vulneracions a l’esmentat dret que es produïen a l’illa i a la península grega, com que la majoria de refugiats no coneixia el programa de reubicació ni els passos per acollir-se al mateix.

Al maig, es tanca la frontera entre Grècia i Macedònia el que provoca que milers de persones acampin durant mesos a Idomeni. "Les imatges de famílies malvivint entre el fang no és suficient perquè Europa reconsideri la seua política i habiliti vies legals i segures; el 24 de maig el campament és desallotjat per força i les persones traslladades a altres campaments".

Al juny, l’informe anual sobre asil revela que el 2015 és l’any amb més nombre de sol·licituds, encara que baixen les concessions: 7 de cada 10 van ser rebutjats.

I al juliol, en complir-se un any del primer acord del Consell Europeu sobre reubicació i reassentament, les xifres mostraven "la passivitat flagrant" dels països europeus. Dels 160.000 compromesos en dos anys, només havien realitzat 3.105 reubicacions (nombre similar al nombre de morts a la Mediterrània en aquell moment) i 7.200 reassentaments.

"En cas de continuar amb aquest ritme, el procés de reubicació tardaria 43 anys en comptes dels dos compromesos", va alertar.

A l’agost, per primera vegada en uns Jocs Olímpics va participar un equip format per refugiats, representant als 65 milions que han hagut de fugir de les seues llars.

La cimera de líders mundials de setembre va mostrar una UE a dos velocitats en l’acollida, i que en conjunt només havia complert un 7 % de l’acordat. En el primer aniversari de la imatge a la platja del nen Aylan mort, uns altres 400 de menors han perdut la vida a la Mediterrània.

A l’octubre, se succeeixen actes de protesta en diversos Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), sol·licitant el tancament d’aquestes instal·lacions, de les quals un 41 % dels interns van ser expulsats d’Espanya, "la qual cosa posa en evidència la ineficàcia d’aquest model".

Després del bloqueig de la ruta grega, cada vegada més persones van optar pel trajecte més perillós entre Líbia i Itàlia i el novembre va començar amb dos naufragis davant les costes líbies que es van saldar amb més de 300 morts.

"L’any acaba amb menys arribades i rècord de morts". Des de l’any 2000, la xifra ascendeix a 37.000 vides perdudes al mar; en canvi, les arribades a Europa per mar van descendir des del milió a unes 350.000, conclou CEAR.