El Consell d’Estat culpa per primera vegada Defensa de l’accident aeri del Iak-42

El Consell d’Estat ha responsabilitzat per primera vegada el ministeri de Defensa de l’accident del Iakovlev Iak-42, registrat a Turquia el 26 de maig del 2003 i en el qual van morir 62 militars espanyols que tornaven d’una missió a l’Afganistan, segons va publicar ahir el diari El País. El dictamen d’aquest òrgan assessor reconeix la responsabilitat patrimonial de l’Estat en la catàstrofe ocorreguda, que va provocar un llarg enfrontament als tribunals de justícia entre els familiars de les víctimes i Defensa que es va dirimir en instàncies civils i penals.

El dictamen es refereix a l’existència de “fets” anteriors al sinistre que haurien permès a l’Administració espanyola ponderar l’“especial risc” que es presentava en el transport contractat per al trasllat de les tropes. “Dit amb altres paraules –assenyala el document–, van poder ser advertides circumstàncies que haurien cridat a l’adopció pels òrgans competents de mesures que poguessin haver aclarit el risc que es corria.”

El sinistre va generar dos processos a l’Audiència Nacional i un tercer de caràcter civil

El que va ser ministre de Defensa el 2003 ocupa ara l’Ambaixada d’Espanya a Londres

El dictamen admet, com ho va fer l’Audiència Nacional a l’arxivar definitivament el procediment penal obert contra sis comandaments militars per un delicte d’imprudència amb resultat de mort, que la causa de l’accident va ser l’esgotament i l’estrès dels pilots i la seua falta de formació per afrontar situacions com la que van viure. Tanmateix, davant la tesi que la responsabilitat del sinistre va ser exclusivament de l’empresa contractada per a la realització del vol, Namsa, el Consell d’Estat entén que el procediment exigia a l’Estat l’obligació de comprovar i inspeccionar l’activitat dels seus contractistes, i encara més en activitats de risc.

El vol 4230 de la companyia ucraïnesa UM Airlines es va estavellar a Turquia, a prop de l’aeroport de Trebisonda, el 26 de maig del 2003, amb 75 persones a bord.

El passatge el formaven 62 militars espanyols, que tornaven a Espanya després de quatre mesos i mig de missió a l’Afganistan i el Kirguizistan; tots van morir, juntament amb dotze tripulants ucraïnesos i un ciutadà bielorús. Aquest accident aeri va ser la pitjor tragèdia de l’Exèrcit espanyol en temps de pau.

En total, es van arribar a obrir tres processos judicials a Espanya per aquest accident. L’Audiència Nacional en va obrir dos: un per possibles irregularitats en la contractació de l’avió, que es va arxivar, i un altre per les falses identificacions dels cadàvers dels militars, que va condemnar tres comandaments.

D’altra banda, hi va haver un tercer civil pel qual l’empresa alemanya Chapman Freeborn, que juntament amb la companyia ucraïnesa UM Air va organitzar el vol, va ser condemnada al pagament d’una indemnització de 6 milions d’euros a les famílies.

L’associació ha enviat un burofax a la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, perquè els rebi, però també perquè els digui quina serà la seua posició després de l’informe del Consell d’Estat.

El PSOE, Units Podem, Ciutadans i ERC van exigir el cessament fulminant de l’ambaixador d’Espanya a Londres, Federico Trillo, després que el Consell d’Estat hagi determinat la responsabilitat del ministeri de Defensa que ell dirigia quan va ocórrer l’accident i van demanar la compareixença de l’actual titular d’aquesta cartera, María Dolores de Cospedal, al Congrés. “El Govern de Mariano Rajoy té ara l’oportunitat de demostrar que, aquesta vegada sí, estarà a l’altura del dolor de les famílies de les víctimes” assumint “una vegada per totes” responsabilitats polítiques per “l’escandalosa” gestió del llavors titular de Defensa, va assenyalar el membre de la Gestora del PSOE Ricardo Cortes.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va assegurar que “un Govern a l’altura de la seua gent no pot mantenir Trillo com a ambaixador després de l’informe del Consell d’Estat”.

També es va sumar després Ciutadans, que al principi no havia pensat exigir cap mesura concreta perquè, segons va explicar el vicesecretari general del partit, José Manuel Villegas, volien abans estudiar amb detall l’informe.

Sí que va dir que l’Estat “no pot tapar” el que s’ha fet malament, ni “intentar ocultar” la responsabilitat d’un ministre, en al·lusió a Trillo.

Per la seua part, el president del Govern i líder del PP, Mariano Rajoy, va dir que desconeixia el dictamen, però, en tot cas, va recordar que el cas del Iak-42, que “va ocórrer fa moltíssims anys”, “ja està substanciat judicialment”.