ISRAEL TRIBUNALS
Condemnat un soldat israelià que va rematar un palestí ferit
Li va disparar malgrat estar immobilitzat minuts després que l’àrab intentés matar un company || El país, dividit davant d’una sentència que genera polèmica
El soldat israelià Elor Azaria espera al costat de la seua família la lectura de la sentència.
La condemna ahir per homicidi al soldat israelià Elor Azaria, que va matar d’un tret al cap un atacant palestí quan era a terra immobilitzat, ha generat una gran tensió a Israel, dividit entre els que li donen suport i els que creuen que ha de ser castigat.
Els fets van succeir a Hebron (Cisjordània) el mes de març, en un període de tensió en què se succeïen atacs de palestins, i van ser gravats en vídeo per l’ONG israeliana Betselem. Les imatges, que van córrer com la pólvora a les xarxes socials, mostren com Azaria dispara a curta distància i amb aparent fredor el palestí Abdel Fatah al-Sharif, de 20 anys, quan jeia immòbil a uns metres del ganivet que havia utilitzat.
Durant les prop de tres hores de lectura de la sentència, centenars de defensors d’Azaria van protestar fora del tribunal militar a Tel Aviv contra el seu enjudiciament, entre crits contra els àrabs i els sectors d’esquerra. La cort va emetre una dura decisió unànime en la qual va descartar un a un els arguments de la defensa i va considerar provat que el noi a terra no suposava cap amenaça i el soldat no tenia motius per disparar i ho va fer sabent que mataria. “El seu motiu per disparar va ser que sentia que el terrorista mereixia morir”, va assenyalar la presidenta de la cort.
La família d’Azaria, que el va acompanyar durant el procés i va defensar que qualsevol soldat actuaria com el seu fill, va rebre el veredicte cridant “el nostre heroi!”.
Una enquesta del mes de setembre mostra que un 70% d’israelians d’entre 18 i 23 anys dóna suport a “matar terroristes reduïts” fins i tot en contra de les normes militars, després de l’onada d’atacs que va començar el 2015.
Aquesta és la primera condemna a un soldat per matar en acte de servei des del 2004, va assenyalar una portaveu militar, que va explicar que “els soldats que actuen en contra de la llei i les normes s’enfronten a càrrecs criminals o procediments disciplinaris” i ho va considerar un cas “aïllat i excepcional”.
La defensa recorrerà al Tribunal Militar d’Apel·lacions i llavors podria haver-hi un altre recurs al Suprem o podria ser indultat pel president, Reuven Rivlin.
