Puigdemont: un any al Govern

Més de tres mesos després de les eleccions del 27-S, Carles Puigdemont, en aquells moments alcalde de Girona, va ser investit com a president de la Generalitat després d’unes negociacions entre Junts pel Sí i la CUP que semblaven condemnades al fracàs, que es van dilatar fins a vorejar el termini legal previ a la convocatòria d’uns nous comicis al març, i que es van reconduir finalment amb la retirada d’Artur Mas com a candidat a encapçalar de nou el Govern.

Aquest dimarts es compleix el primer aniversari de la investidura de Puigdemont, que va arribar a la Generalitat prometent portar el país a la independència en un termini de divuit mesos, dotze dels quals ja ha esgotat. La reintroducció del referèndum en el full de ruta consensuat entre JxSí i la CUP a inicis de la legislatura prolongarà aquest calendari, com a mínim tres mesos més.

L’objectiu de la legislatura és conduir Catalunya “de la postautonomia a la preindependència”

La portaveu del Govern i el conseller de Cultura destaquen en la batalla successòria en el PDeCAT

Puigdemont va afirmar al discurs de la nit de Cap d’Any que vol celebrar un referèndum sobre la independència, legal i vinculant i aplicar-ne el resultat sense dilacions ni excuses. Ni el president ni ningú del bloc independentista han explicat fins al moment com pensen dur-lo a terme sense entrar en col·lisió amb les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional.

El Govern va avançar que aprovarà una llei, la de transitorietat jurídica, que substituirà la legalitat espanyola i donarà empara al referèndum. JxSí i la CUP no han explicat el contingut de la llei de transitorietat més enllà del seu primer article, que defineix Catalunya com una “República de dret, democràtica i social”.

A Puigdemont amb prou feines li queden nou mesos per poder deixar Catalunya llesta per a la separació de la resta d’Espanya, una fet que el president va descriure com a l’objectiu de passar de la “postautonomia a la preindependència”. El Govern s’ha imposat de termini fins al setembre per aconseguir dissenyar i celebrar un referèndum vinculant, validat i reconegut internacionalment. A més de perfilar i implementar les estructures del futur Estat independent, per si guanya el sí.

Al setembre es resoldrà el mandat de Puigdemont, que va anunciar aquesta setmana que “l’any que ve no seré president”, però dos esdeveniments propers –l’assemblea de la CUP del 28 de gener, i el judici contra Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per la celebració del procés participatiu del 9-N, que arranca el 6 de febrer– marcaran el futur de la legislatura.

Els cupaires han de decidir encara si donen suport als pressupostos de la Generalitat. Tot pot passar al conclave de la CUP, empats inclosos. Si es decideix el veto als comptes de la Generalitat, les eleccions catalanes es podrien fins i tot avançar per a la primavera, encara que els anticapitalistes han volgut desvincular en diverses ocasions l’aprovació o no dels pressupostos d’un final prematur de la legislatura.

L’altre punt calent per a la presidència de Puigdemont en aquest inici d’any és el judici del 9-N. Per primera vegada, el procés s’asseu al banc dels acusats i Artur Mas, al costat d’Ortega i Rigau, podria ser inhabilitat. A aquest judici, s’afegeix el que haurà d’afrontar per la mateixa causa l’exconseller i actual portaveu del PDeCAT, Francesc Homs, davant del Tribunal Suprem.

Un altre front judicial de l’independentisme és la causa oberta contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa de la cambra catalana, per incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional després d’aprovar les conclusions de la comissió del Procés Constituent i que els podrien portar també a la inhabilitació.

lleida

Carles Puigdemont va assegurar aquest dijous que no serà president d’aquí a un any, ja que no té “cap vocació” de ser candidat a la presidència de la Generalitat, atès que el seu “compromís” és el de culminar el procés independentista, una “nova etapa” que requereix “nous lideratges”. L’anunci, no per reiterat, va donar inici al procés del PDeCAT per buscar un candidat amb garanties (vegeu més informació a la pàgina 17).

Entre els noms que sonen, destaca la portaveu del Govern, Neus Munté, per succeir Puigdemont com a candidata a la presidència de la Generalitat quan se celebrin les pròximes eleccions. Tot i així, la batalla successòria al PDeCAT es contindrà oficialment fins a conèixer si la legislatura tira endavant amb els pressupostos pendents de la decisió final de la CUP sobre aquest punt.

Al costat del repte de consolidar la marca PDeCAT com un partit nou i deslligat de Convergència, hi ha també el de presentar un projecte propi i diferenciat d’ERC en l’independentisme. Per a això la nova direcció del PDeCAT estudia diversos noms per a un lideratge alternatiu. Al costat de Munté sona el del conseller Santi Vila, però també ha fet diversos descarts com, per exemple, Josep Rull o Jordi Turull, llastats per haver acompanyat Oriol Pujol als jutjats, quan aquest va anar a declarar pel cas de les ITV.

Un altre factor és el paper que pugui desenvolupar Artur Mas en la carrera successòria. L’expresident té cita davant del Suprem i podria resultar inhabilitat.