El trist record de Fago

Deu anys després de l’assassinat de l’alcalde de Fago (Osca) i del terratrèmol mediàtic que el va acompanyar, els veïns d’aquest tranquil racó del Pirineu aragonès encara guarden un silenci en el qual ressonen els ecos d’un cruel crim que va esgarrifar tothom.

Un homicidi que manté des d’aleshores a la presó Santiago Mainar, que segueix defensant la seua innocència des d’una cel·la del penal càntabre d’El Dueso però absolutament desanimat davant de la pràctica impossibilitat d’una revisió del cas, segons explica la seua germana, Marisa.

Mainar continua defensant la seua innocència des de la presó i sense esperança de revisió del cas

Fa deu anys, el 12 de gener del 2007 a última hora de la tarda, un tret de balins va trencar el silenci que cobria la carretera que uneix els llogarets de Majones i Fago i va segar la vida de Miguel Grima, alcalde pel PP d’aquesta última població des del 2003. Grima havia estat víctima d’una emboscada, amb una gran pedra col·locada en un revolt tancat que el va obligar a baixar del cotxe i posar-se a l’abast de l’arma de l’assassí.

A primeres hores de l’endemà al matí es va trobar el cos de l’alcalde en un terraplè situat al costat del revolt, i ja res va ser igual des d’aleshores per a la vintena de veïns de Fago, atònits davant la presència de desenes de periodistes i d’equips de televisió pels carrers i esquius amb les preguntes.

Al cap de pocs dies, els investigadors de la Guàrdia Civil van començar a estrènyer el setge al voltant d’un enemic declarat de Grima, el guarda forestal Santiago Mainar, amb qui mantenia continus plets i disputes que enfosquien hora a hora el caràcter d’aquest. Vells amics fins que van decidir abandonar la ciutat i traslladar-se a Fago carregats d’il·lusions i de projectes, aviat es van veure immersos en una acarnissada enemistat que els va portar a encapçalar candidatures municipals diferents (Mainar pel PSOE) i que va viciar, a més, les relacions entre els veïns.

Uns veïns que, a més, es van tornar cada vegada més fugissers i ombrívols davant de la premsa després de llegir impactants titulars que els convertien a tots en sospitosos. Els recels, la desconfiança i el temor van derivar aleshores en un estricte pacte de silenci entorn del crim i les relacions entre Grima i Mainar.

Després de la detenció i sorprenent confessió de Mainar com a presumpte autor, el focus de la premsa es va centrar en el guarda forestal i va deixar d’exercir pressió sobre els veïns, que al cap de poc més d’un mes escollien com a alcalde el que havia estat tinent d’alcaldia amb Grima, Enrique Barcos.

Tanmateix, els fets es van posar en qüestió davant del jutge d’instrucció del cas per Mainar, que es va retractar de les primeres declaracions davant de la Guàrdia Civil per declarar-se innocent i presentar-se com un redemptor que havia portat a terme la seua acció “pel bé del poble”, com va dir al judici.

Les proves acumulades pels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, entre les quals els rastres de l’ADN que es van trobar al cotxe de l’alcalde, van portar l’Audiència Provincial d’Osca el desembre del 2009 a imposar a Santiago Mainar una condemna de vint anys i nou mesos de presó, ratificada l’octubre de l’any següent pel Tribunal Suprem.

El cas es va donar llavors per tancat, encara que en àmbits judicials i policials mai es va deixar de sospesar la possibilitat que el guarda hagués tingut l’ajuda còmplice d’algun col·laborador.