Eleccions que fan tremolar

El republicà Donald Trump va donar la sorpresa amb el triomf a les eleccions dels Estats Units i el 20 de gener prendrà les regnes de la Casa Blanca. Una demostració de l’alça del populisme i l’ultranacionalisme que podria repetir-se a Europa en les eleccions que han de celebrar Alemanya, França i Holanda.

La primera d’aquestes tres grans convocatòries tindrà lloc al març a Holanda, on les enquestes donen com a favorit de les presidencials l’ultra del PVV Geert Wilders. Els sondejos apunten que el seu discurs contra la immigració i nacionalista i proteccionista a ultrança li servirà per aconseguir el poder, a pesar fins i tot que ha estat condemnat per incitació a la discriminació.

Després arribarà el torn a França, que celebrarà la primera volta de les presidencials el 23 d’abril. Tret de tomb electoral, els socialistes, que encara no tenen elegit candidat, podrien no passar el tall. Passarien així de dominar l’Elisi amb François Hollande al capdavant, a quedar fora de la pugna. Així les coses, els francesos s’haurien de decantar entre el líder de la dreta, François Fillon, i l’ultra Marine Le Pen. Els analistes consideren pràcticament impossible que la dirigent de la ultradreta aconsegueixi la majoria absoluta necessària a la primera volta. A la segona, es podria donar la paradoxa que els socialistes demanessin el vot per a Fillon en un intent de parar els peus a la ultradreta.

Alemanya, per la seua part, anirà a les urnes al setembre. Angela Merkel, en principi, és la gran favorita per imposar-se i poder tenir possibilitats d’un pacte amb altres partits que li assegurés seguir al capdavant de la cancilleria. Malgrat tot, fa mesos que és el blanc dels atacs de la ultradreta. Primer perquè consideren bonista la seua política d’acollida de refugiats. Ara, per l’atemptat jihadista en el qual van morir una dotzena de persones en un mercat nadalenc de Berlín.

La seua permanència en el poder a Alemanya i els canvis a França i Holanda poden ser claus en l’esdevenir de la política de la Unió Europea, en la qual cada vegada són més els països que semblen voler posar fre a la integració, en especial en l’àmbit polític, advocant per més poder dels estats. I tot plegat, amb la negociació del Brexit sobre la taula però que no acaba d’arrancar i que s’anuncia dura i difícil.