Milers de dones de tot el món protesten contra el masclisme del president dels EUA

Centenars de milers de dones es van manifestar ahir en nombroses ciutats de tot el món, des de Sydney (Austràlia) fins a Pequín (Xina), en defensa dels seus drets i en protesta per la investidura de Donald Trump com a president dels EUA, en una mobilització històrica i global que va concentrar a Washington mig milió de persones.

La principal protesta es va celebrar a la capital nord-americana just l’endemà de la investidura de Trump, l’arribada del qual a la Casa Blanca ha estat rebuda com una “amenaça” als drets de les dones, segons van denunciar les organitzacions convocants.

En les protestes hi havia cares famoses com Scarlett Johansson, Ashley Judd, Michael Moore o John Kerry

En la marxa de Washington van participar actrius com Scarlett Johansson, Ashley Judd i America Ferrera, així com el cineasta Michael Moore.

Un dels emblemes de la marxa van ser les gorres pussycat (gatet), que es compten per milers i són una resposta al polèmic comentari de Trump que a les dones cal agafar-les per les seues parts íntimes (pussy, en anglès).

La marxa, en la qual també va participar l’exsecretari John Kerry, va sorgir de l’impuls feminista d’un grup de joves que no podien creure que un candidat que havia estat acusat d’assetjament sexual per diverses dones i havia pronunciat comentaris denigrants sobre aquest gènere guanyés les eleccions del novembre passat.

A la convocatòria de

Washington

s’havien sumat més de 600 ciutats de tot el món, amb especial incidència a Europa en ciutats com París, Londres, Barcelona, Madrid o Roma. A Barcelona, diversos centenars de dones es van manifestar en una marxa sense incidents pel centre de la capital catalana, que va comptar amb la presència de dones nord-americanes que resideixen a Catalunya i a les illes Balears.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va firmar la seua primera ordre executiva com a nou mandatari del país, per la quals anima els estats a eliminar els aspectes que considerin més costosos de l’aplicació de la reforma sanitària del seu predecessor, Barack Obama, la llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible, coneguda vulgarment com a Obamacare, que ha donat cobertura a 20 milions de persones

L’ordre té caràcter vinculant però el seu impacte és simbòlic, ja que l’administració Trump ja ha avançat que no prendrà mesures pràctiques referent a aquest punt fins que no desenvolupi un pla que pugui substituir del tot la reforma sanitària. En qualsevol cas, Trump va indicar que, en virtut del deure de la seua administració de prendre “totes les mesures que permeti la llei per minimitzar les injustificades càrregues econòmiques i regulatòries” de la reforma, va demanar a les agències del Govern que permetin als estats “més control i flexibilitat per crear un mercat sanitari més lliure i obert”.

És a dir, les agències federals hauran de proporcionar ajuda a les autoritats de cada estat a eliminar alguns aspectes econòmics especialment costosos de la llei, com el mandat que obliga la major part dels nord-americans a adquirir una assegurança mèdica, una de les facetes menys valorades de la reforma d’Obama. Els experts temen que aquesta decisió faci descarrilar el mercat de pòlisses d’assegurança individuals i “n’incrementi el preu mitjà”.

En aquest sentit, fonts pròximes al partit republicà van reconèixer que encara no és el moment de prendre decisions dràstiques.

D’altra banda, Trump va visitar les instal·lacions de la CIA a Langley (Virgínia) en el seu primer dia complet com a president.