Junqueras veu possible celebrar el referèndum abans de l’estiu com vol la CUP

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va assegurar ahir que seria “possible” convocar el referèndum per abans de l’estiu, com demana la CUP, si empitjora la pressió judicial sobre l’independentisme.

Junqueras va reconèixer a més que el jutge Santiago Vidal es va explicar “molt malament” en les seues conferències sobre el procés independentista i va negar que el Govern hagi comès il·legalitats. “Ha assumit la seua responsabilitat, i en canvi d’altres, havent fet coses infinitament pitjors, sense haver-se explicat de forma adequada i fent coses pitjors, no han dimitit ni ningú els ha demanat que ho facin”, va destacar, amb referència a l’exministre del Interior Jorge Fernández Díaz i a l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Daniel de Alfonso.

Decidiran en una consulta la seua posició respecte al referèndum, va avançar ahir Ada Colau

Denuncia la possible desobediència de decisions sobre subvencions a càrrec del 0,7% de l’IRPF

Sobre si el Govern té les dades fiscals de tots els catalans, el vicepresident va concretar que tenen “totes les dades que tenen per llei” procedents de la gestió que fan dels impostos propis de la Generalitat i de la participació que tenen en els cedits, a més d’afegir que els creuen per combatre el frau fiscal. “Tot el que fem ho fem dins de l’estricte marc legal”, va ressaltar Junqueras, que va negar que existeixi una partida amagada en els pressupostos per al referèndum.

Posteriorment, i en relació amb el possible avenç de la consulta d’independència, el portaveu d’Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, va explicar que el preferible és celebrar el referèndum el mes de setembre d’aquest any, encara que “cal estar preparats per si les circumstàncies obliguessin a celebrar-ho abans”.

La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, per la seua part, no va descartar que hi pugui haver avenços al calendari del procés sobiranista, però va recalcar a la CUP que la funció dels partits independentistes és treballar perquè “guanyi el sí”.

L’alcaldessa de Barcelona i cap dels comuns, Ada Colau, va reclamar al Govern que sigui prudent i honest amb els ciutadans, i no posi dates al procés sobiranista “que s’incompleixen sistemàticament”. Colau va avançar, a més, que consultarà la militància dels comuns la posició davant de la consulta.

Mentrestant, el portaveu de la CUP, Quim Arrufat, va carregar contra el conseller d’Interior, Jordi Jané, que va acusar de no estar “alineat” amb el procés. Jané va desmentir “rotundament” que la seua conselleria suposi un “problema” per al Govern ni per al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. D’altra banda, el vicesecretari de Comunicació del Partit Popular, Pablo Casado, va acusar la Generalitat d’atemptar contra els drets individuals dels catalans i va suggerir que les seues pràctiques són “totalitàries” i “xenòfobes”.

Homs va presentar la denúncia davant de la Fiscalia amb l’objectiu d’instar-la a actuar contra Rajoy “amb els mateixos arguments que utilitza per querellar-se contra polítics catalans” sobiranistes, va explicar. “Serà la prova del cotó fluix de si ens jutgen per persecució de les idees polítiques o d’acord amb fonaments de dret”, va remarcar.

La denúncia d’Homs es basa en el conflicte de competències per la concessió de subvencions a càrrec de l’IRPF, també conegut com el cas del 0,7 per cent, sobre el qual ja hi ha “10 sentències” del Tribunal Constitucional que consideren que el Govern central ha desobeït, va asseverar el portaveu del PDeCAT. Segons Homs, el TC ha dictat 70 sentències des del 1992 que reiteren la competència de caràcter exclusiu de la Generalitat sobre assistència i serveis socials.

Homs, encausat per la consulta sobiranista del 9-N, va afirmar que no volia arribar a aquest “punt”, però va culpar el Govern central d’iniciar la “judicialització de la política”.