El Govern preveu avançar el referèndum com a “resposta” a una inhabilitació de Forcadell

El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va considerar ahir que avançar el referèndum seria “una resposta excel·lent” si la justícia inhabilita finalment la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per incomplir una resolució del Constitucional sobre la comissió del procés constituent, encara que va matisar que aquest debat era pura “especulació”.

Junqueras va avançar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que “probablement” el Govern farà pública la data del referèndum a l’abril. El vicepresident va assegurar que la Generalitat “segurament farà una campanya” pel foment del vot, encara que es va mostrar reticent a concretar detalls de la consulta. “Tal com es vagin fent les coses, s’explicaran”, va subratllar. A més, va apuntar que per celebrar el referèndum “no és imprescindible que hi hagi un cens, però si n’hi ha, serà legal”, i va afegir que la Generalitat només té les dades fiscals que li corresponen pels impostos que gestiona.

En aquest sentit, la portaveu del Govern, Neus Munté, va afirmar que el referèndum està previst per a la segona quinzena de setembre “com a molt tard”, però no va descartar avançar-lo si es donen circumstàncies “excepcionals”, encara que sempre que sigui “en benefici de l’objectiu” i es pugui celebrar “amb plenes garanties”. Munté va carregar a més contra el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, que aquest dilluns va definir la política de l’Executiu del president Carles Puigdemont de “xenòfoba i totalitària”. La portaveu del Govern va qualificar de “vergonyants” aquestes paraules i va considerar que carreguen de raons als defensors de la independència. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va respondre assegurant que aquesta consulta no se celebrarà “perquè no és possible”. En la mateixa línia es va expressar la vicepresidenta del Govern central, Soraya Saénz de Santamaría, que va afirmar que el referèndum català “és exactament igual d’inconstitucional” s’avanci o no de data, i va reclamar al vicepresident, Oriol Junqueras, que “torni al camí de la Constitució”.

Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau declararan davant del tribunal que els jutjarà pel 9-N el primer dia del judici, el 6 de febrer, i després de les qüestions prèvies, que començaran a les 9.00 hores, segons va informar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Munté va dir que el conjunt de l’Executiu acompanyarà Mas, Ortega i Rigau al judici “polític” i va explicar també que a la comitiva s’uniran els consellers que formaven part de la Generalitat en el 9-N.

JxSí i la CUP van evitar ahir amb el seu vot en la Junta de Portaveus del Parlament que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, comparegui en el pròxim ple per explicar les declaracions del dimitit senador d’ERC Santiago Vidal sobre que el Govern obté dades fiscals dels catalans il·legalment.

La petició de Ciutadans va ser abonada per PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP, però amb els vots dels quatre grups de l’oposició no n’hi va haver prou per superar la majoria absoluta que sumen JxSí i la CUP a la Junta. El PSC va reclamar prioritzar les compareixences pel cas Vidal a un ple o investigació, mentre que PP sol·licita un ple extraordinari i C’s, una comissió d’investigació. JxSí i la CUP van al·legar que el 15 de febrer hi ha programada una compareixença del vicepresident, Oriol Junqueras, en la comissió d’Assumptes Institucionals i que allà els grups podran preguntar sobre el cas Vidal. Aquest argument va irritar l’oposició, perquè la compareixença de Junqueras estava ja programada abans que es coneguessin les declaracions de l’exsenador.

La Generalitat va rebutjar, a més, que els consellers expliquin al Parlament les paraules de Vidal sobre el procés independentista. L’encarregat de donar explicacions a la Cambra catalana sobre aquest tema serà el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, i ho farà “a petició pròpia”, segons va explicar la portaveu del Govern, Neus Munté.

D’altra banda, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va elegir ahir per tanda el magistrat Carlos Ramos, designat pel Parlament, com a ponent per decidir si l’alt tribunal català admet a tràmit la querella de Vox per investigar el Govern per les declaracions de l’exsenador d’ERC. El TSJC ha traslladat la querella a la Fiscalia perquè el ministeri públic informi sobre la seua admissió o no a tràmit.

Artur Mas diu que recorrerà a tribunals europeusL’expresident de la Generalitat Artur Mas va considerar ahir que el seu judici no té “base legal” perquè és “polític”, per la qual cosa preveu recórrer a instàncies europees en cas d’una sentència d’inhabilitació que només ha garantit complir si Catalunya continua dins d’Espanya.