Judici a les urnes pel 9-N

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Educació Irene Rigau s’asseuran al banc dels acusats durant la pròxima setmana per la presumpta desobediència al Tribunal Constitucional comesa a l’impulsar la consulta alternativa sobiranista del 9 de novembre del 2014. Mas, Ortega i Rigau estan acusats dels delictes de desobediència greu i prevaricació i la fiscalia sol·licita per a Mas deu anys d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern, i nou anys per a Ortega i Rigau per haver impulsat i organitzat el procés participatiu.

Va ser el desembre del 2013 quan el llavors president Artur Mas va fixar el 9 de novembre del 2014 com el dia per a la consulta sobiranista. Mas va anunciar la celebració en una compareixença conjunta al Palau de la Generalitat amb els líders dels partits que donaven suport en aquell moment a la decisió de consultar la ciutadania sobre una redefinició de l’estatus de Catalunya en el marc estatal. D’aquesta forma, Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernàndez (CUP) van aparèixer al costat del president.

Recorreguda pel Govern central i declarada il·legal pel Constitucional, es va fer com a consulta “alternativa”

El 9-N asseu Mas al banc i sembra dubtes sobre el seu futur com a candidat a la Generalitat

Iceta adverteix que no hi ha una solució il·legal ni referèndum que porti a la independència

També es va decidir reclamar al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència estatal per convocar un “referèndum consultiu”.

El Govern de Mariano Rajoy va recórrer davant del Tribunal Constitucional la celebració de l’esmentat referèndum i el va declarar il·legal. Els arguments s’han repetit des d’aleshores, Rajoy va assegurar que “aquesta consulta no se celebrarà” perquè era “anticonstitucional”, mentre que Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general en aquells moments del PSOE, va afirmar que coincidia amb el president del Govern central a com afrontar la situació oberta per la convocatòria de la consulta, i va dir que “el referèndum que planteja Mas està portant Catalunya a un cul-de-sac”.

El 16 de gener del 2014 es va votar al Parlament una petició al Congrés perquè la Generalitat pogués dur a terme el referèndum sobre la independència. La votació va quedar aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, que sumaven 84 diputats, més tres del PSC que van trencar la disciplina de vot, després d’acordar el consell nacional dels socialistes catalans votar en contra de la proposta. En aquest sentit, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, no va ocupar el seu lloc al Parlament durant la votació, perquè havia decidit renunciar al seu escó el dia anterior a la votació, per no haver de votar-hi en contra.

Després de l’anul·lació de la consulta per part del Constitucional, el president Mas va afirmar que el referèndum ja no podia celebrar-se en els termes previstos i va plantejar un procés de participació ciutadana.

Així doncs, el 9 de novembre del 2014 es va realitzar la consulta “alternativa” amb els mateixos mitjans de la Generalitat, la col·laboració de voluntaris i associacions civils. Llavors, va ser quan l’Estat va recórrer aquesta nova consulta. Va ser el gener del 2015 quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va assegurar que trobava indicis de desobediència per a la celebració.

El 29 de setembre d’aquell mateix any el TSJC va citar a declarar com a investigats Mas, Ortega i Rigau pel 9-N. Van declarar el 15 d’octubre del 2015 i Mas va assenyalar al jutge que “hauran de jutjar si ser demòcrata equival a actuar com un delinqüent”.

Mas, que s’exposa a una condemna d’inhabilitació que amenaça la seua eventual tornada com a candidat a la Generalitat, Ortega i Rigau reclamen l’absolució perquè consideren que el procés participatiu va ser “lícit”. Va estar, segons l’escrit de defensa de l’expresident Mas, “emmarcat en una acció política completament lícita i defensable en qualsevol societat democràtica”.

barcelona

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va acusar ahir el líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, d’insultar les víctimes i “banalitzar” el “crim més monstruós de la humanitat”, a l’afirmar que el Govern vol fer una “llista de Schindler” de funcionaris que recolzen Artur Mas.

Puigdemont va carregar des de Twitter contra Albiol, a qui va recomanar, després de les seues declaracions, que tingui “més memòria i sensatesa”. En una entrevista, Albiol va denunciar “coaccions” de la Generalitat als funcionaris i va alertar que es pretén fer una “llista de Schindler” per saber quins treballadors públics assistiran dilluns i quins no a la manifestació en suport de l’expresident Artur Mas.

Les entitats sobiranistes han animat els ciutadans a acudir a la manifestació en l’inici de la declaració judicial de l’expresident i les conselleres Ortega i Rigau, mentre que la consellera Meritxell Borràs va afirmar recentment al Parlament que veu “bé” i “necessari” que els funcionaris que ho desitgin agafin un dia de festa per donar suport a Mas.

D’altra banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va dir ahir que “no hi ha una solució unilateral, ni una solució il·legal, ni un referèndum que porti a la independència”. Iceta va subratllar que “cal desfer l’engany del processisme”, i va demanar al Govern que digui “la veritat als catalans i no posar les nostres institucions fora de la llei”.

Per la seua part, el portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, va assegurar que és normal que el judici a Mas, Ortega i Rigau generi mobilització popular, perquè es tracta d’“una situació gravíssima de judicialització de la política”, i va avançar que membres del seu partit participaran en la manifestació de suport.