Correa, El Bigotes i Crespo, condemnats a entre 12 i 13 anys per la trama Gürtel

Els capitostos de la trama Gürtel Francisco Correa i Pablo Crespo han estat condemnats a 13 anys de presó, i Álvaro Pérez "El Bigotis" a 12 anys, en la primera sentència de la branca valenciana del cas Gürtel, en la qual l'exconsellera Milagrosa Martínez (PP) ha estat condemnada a 9 anys.

Segons consta en la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià per les irregularitats en la contractació de l'expositor de la Generalitat a la fira Fitur entre 2005 i 2009, etapa de govern de Francisco Camps, també han estat condemnats a penes de presó altres responsables de la xarxa Gürtel, com Isabel Jordán (6 anys), Cándido Herrero (4 anys i 4 mesos) i Mónica Magariños (3 anys).

L'excap de gabinet de l'exconsellera de Turisme Miraculosa Martínez, Rafael Betoret, també ha estat condemnat a 6 anys de presó, mentre que els ex alts càrrecs d'aquesta Conselleria Isaac Vidal, Jorge Guarro i Ana Grau han estat condemnats a 7, 4 i 3 anys, respectivament.

L'exconsellera de Turisme Angélica Such, que va succeir Milagrosa Martínez quan aquesta va ser nomenada presidenta de Les Corts Valencianes, ha estat absolta, igual com l'excap de servei en l'Agència Valenciana de Turisme Juan Bover.

En la sentència, de 558 pàgines, es condemna a 11 dels 13 acusats per delictes d'associació il·lícita, prevaricació, tràfic d'influències, malversació, falsedat i suborn, i es determina que el grup Correa es va crear expressament per manipular concursos públics i lucrar-se, aplicant marges desproporcionats, duplicant partides i facturant despeses inexistents.

Així mateix, es conclou que entre 2005 i 2009 la Conselleria de Turisme va alterar els criteris d'adjudicació dels contractes i va beneficiar irregularment les empreses del grup Correa, a les quals va facilitar informació privilegiada.

El Tribunal considera provat que els acusats van crear una trama empresarial per obtenir contractes de la Generalitat en diverses fires de turisme (fonamentalment en les edicions de Fitur entre 2005 i 2009) després de realitzar diferents actuacions encaminades a manipular, alterar i influir al seu favor en la tramitació dels procediments administratius d'adjudicació de tals feines.

La sala entén que el grup d'empreses de Correa era una organització empresarial creada expressament per manipular concursos públics i participar activament en el canvi de les condicions exigides als adjudicataris.

També que les mercantils de Correa mancaven de mitjans personals i materials per executar aquests treballs, motiu pel qual els subcontractaven amb tercers.

D'aquesta forma obtenien un enriquiment irregular en lucrar-se aplicant uns marges desproporcionats, duplicant partides o facturant despeses inexistents.

Tals imports eren admesos per l'Administració autonòmica (Agència Valenciana de Turisme, Conselleria de Turisme, Conselleria de Territori i Habitatge i Conselleria d'Infraestructures i Transport), que "no sol no va portar un control efectiu dels pagaments sinó que va alterar els criteris d'adjudicació dels contractes i va beneficiar irregularment les empreses del Grup Correa".

Aquestes mercantils, segons recull la sentència redactada pel magistrat Juan Climent, tenien informació privilegiada: coneixien per endavant les condicions d'uns contractes públics que, en alguns casos, es modificaven a la seva conveniència.