El Fiscal: "El 9N no jutja la voluntat popular, sinó la ruptura de la democràcia"

El fiscal del cas del 9N, Emilio Sánchez Ulled, ha sostingut que en el judici que aquest divendres acaba al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la consulta independentista no es jutja la "voluntat popular", sinó una "greu ruptura" de les regles del joc democràtic i de la convivència.

En la introducció del seu informe final davant de la sala, el fiscal ha insistit que en la causa contra l’expresident català Artur Mas es dirimeix "un desacatament, una desobediència d’un mandat constitucional," sense que pugui reduir-se a un "enfrontament entre uns éssers vestits de negre que representen a institucions antidemocràtiques davant uns d’investits d’autoritat democràtica".

En aquest sentit, Sánchez Ulled ha confessat el "dolor i tristesa" que li produeix el cas del 9N perquè, al seu parer, hi va haver "una ruptura de les regles de joc democràtiques" en el que l’execució de la consulta per part dels voluntaris "emmascarava una actuació continuada dels poders públics" per desobeir el Tribunal Constitucional.

Sánchez Ulled, que ahir va mantenir la seua petició de deu anys d’inhabilitació per a Artur Mas i nou per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, ha pronunciat avui els seus informes finals en castellà, que ha justificat en la "importància" que els seus arguments siguin entesos en "altres territoris", malgrat que al llarg de tota la vista ha fet servir el català en els seus interrogatoris.

Les primeres paraules de l’informe les ha dedicat a subratllar una cosa que, per a Sánchez Ulled, és de la màxima importància "tècnica i personal": que el judici del 9 N no versa sobre "el fet d’haver convocat el que sigui que es convoqués el 14 d’octubre" ni que els voluntaris decidissin dedicar el seu temps a organitzar les votacions, ni que "moltes persones, amb les seues respectables conviccions," anessin a les urnes.

"Cal dir-lo, per molt que es repeteixi, perquè aquesta és la veritat i la realitat processal", ha recalcat el fiscal, abans de proclamar que en el judici del 9 N no es jutja "la voluntat popular, ni una votació popular", ni es persegueix "la democràcia".

El que s’investiga en aquest procés, ha afegit Emilio Sánchez Ulled, és "si hi va haver un desobeït, una desobediència d’un mandat constitucional" mitjançant una votació que va suposar "una ruptura de les regles de joc democràtic que tots ens hem donat i de la convivència", al seu entendre "greu".

"Vivim en un sistema que garanteix qualsevol opció política i democràtica dins d’uns mínims, d’un i un altre signe", ha destacat el fiscal Anticorrupció, que va ser expressament designat per la Fiscalia General de l’Estat per reforçar al ministeri públic en el cas del 9 N i va acabar assumint el gruix del procés.

Emilio Sánchez Ulled ha recordat que va ser "testimoni privilegiat" del 9 N, ja que era ell el fiscal de guàrdia a Barcelona que va redactar els informes contraris que els jutges ordenessin retirar les urnes de la votació, en les diferents denúncies que organitzacions i particulars van presentar als jutjats de guàrdia contra la consulta.

Davant de la tesi de les defenses de què ni la Fiscalia ni cap altra autoritat van impedir la votació del 9 N, Sánchez Ulled ha argumentat que aquell dia "s’imposava una anàlisi molt provisòria" de la consulta, que fins aquell moment semblava "una actuació de voluntaris", sense que en les 24 hores de guàrdia del jutjat fos possible esbrinar "si després d’aquesta aparença hi havia o no una actuació pública".

"Vam veure que no es presentaven prou elements per adoptar unes mesures cautelars tan greus" com la retirada de les urnes que exigien alguns denunciants, ha explicat el fiscal, que tanmateix ha apuntat: "el que sabíem és el que hem acreditat ara".

En aquest sentit, ha opinat que en el 9 N hi va haver "emmascarada una actuació continuada dels poders públics", que és precisament el que havia suspès el TC i que, al seu parer, "es va mantenir en un clima d’opacitat que és absolutament contrari a què és el principi bàsic de l’actuació dels poders públics en democràcia, ni més ni menys que la transparència".