El fiscal manté la petició de deu anys d’inhabilitació a Mas i nou a Ortega i Rigau

La Fiscalia manté la petició de deu anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics electes i funcions de Govern per a l’expresident de la Generalitat Artur Mas pels suposats delictes de desobediència greu en qualitat d’autor i de prevaricació per l’organització de la consulta del 9-N.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled, lleidatà, a les conclusions en penúltima sessió del judici, que finalitza avui, les va ratificar ahir íntegrament i les va elevar a definitives.

Els pèrits de la Guàrdia Civil contradiuen el Govern i diuen que el web de la consulta es podia eliminar

Una exdiputada d’ERC diu que el 9-N “va descansar” en els voluntaris després de la suspensió del TC

Així, també segueix demanant nou anys d’inhabilitació per a la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i per a la que era consellera d’Ensenyament, Irene Rigau; en tots dos casos, per desobediència greu comesa per autoritat pública com a cooperadores necessàries i prevaricació administrativa.

Per la seua banda, les conclusions definitives de l’acusació popular, encapçalada pel Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia, renuncien a acusar Mas, Ortega i Rigau d’un delicte de malversació i a demanar pena de presó per a ells perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar fora el delicte de malversació a l’obrir judici oral.

Al seu torn, les defenses dels tres acusats van mantenir que no van desobeir el Constitucional i van demanar-ne l’absolució. Durant la sessió d’ahir, va declarar el que va ser cap de premsa d’Ortega, Carles Fernández, i va assegurar que després de la suspensió del Tribunal Constitucional de la consulta se li va transmetre que havia de comunicar que el Govern “deixava de prendre-hi participació activa”.

Per la seua part, l’alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, va declarar que ella mateixa “com a voluntària” es va encarregar d’obrir un local propietat de l’ajuntament per acollir la consulta, després de posar-se d’acord amb els regidors però sense que es votés al ple municipal. També van declarar diversos voluntaris i van desvincular el Govern de la gestió de la jornada de votació, encara que van afirmar que desconeixien els detalls de l’organització i els preparatius, així com qui estava al darrere del telèfon que centralitzava l’escrutini i resolia incidències.

Finalment, els pèrits de la Guàrdia Civil van assegurar que el web de la consulta es podria haver eliminat “en 48 hores” després que el TC suspengués el 9-N, al contrari del que va testificar dimarts el càrrec del Govern responsable del disseny del procés participatiu.

“Aquí hi hauria d’haver 2,3 milions de persones”L’exdiputada d’ERC al Parlament Gemma Calvet va declarar ahir com a testimoni al judici del 9-N, on va declarar al tribunal: “Aquí potser hi hauria d’haver 2,3 milions de persones.” Ho va fer amb referència al fet que aquesta va ser la xifra de ciutadans que van participar en la consulta per la qual ara se celebra el judici.