La defensa al·lega que Mas no va aturar el 9N perquè el Constitucional no obligava a impedir-ho

L'advocat d’Artur Mas en el judici pel 9 N ha al·legat avui que l’expresident català no es va amagar darrera d’una "multitud de voluntaris", ni va ordenar retirar els mitjans públics posats a la seua disposició, per la inconcreció del Tribunal Constitucional (TC), que creu que no obligava a impedir la votació.

Durant l’exposició del seu informe exculpatori davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on avui quedarà vist per a sentència el judici a Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, el lletrat Xavier Melero ha centrat la seua argumentació en la "falta de concreció" de la providència del TC del 4 de novembre de 2014, que suspenia la consulta sense incorporar cap tipus d’advertiment, com havia sol·licitat el Govern.

Per a la defensa de l’expresident català, la providència del Constitucional "no imposava un deure positiu d’impedir" el 9 N.

Segons Melero, en tot el procediment, Mas "no s’ha amagat mai darrere d’una multitud de voluntaris, no ha negat mai l’impuls polític del seu govern al 9 N, no ha ocultat que l’executiu va donar mitjans materials als voluntaris i que no va ordenar retirar els mitjans posats a la seua disposició".

El lletrat ha insistit que Mas no va desobeir i per sustentar el seu al·legat exculpatori ha recorregut al dictamen de la Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya, inicialment reticent a acusar a presentar una querella contra Mas per desobediència -que finalment va imposar la Fiscalia General de l’Estat- per l’absència d’un advertiment expressa en la providència del TC.

"Si Mas es va equivocar, ho va fer de la mà de molta gent, de les més altes instàncies d’aquest país", ha apuntat el lletrat, que, parafrasejant el principi judicial de "in dubio pro reu" (en cas de dubte, a favor del reu), ha demanat l’absolució de Mas per "in dubio pro libertate" (en cas de dubte, a favor de la llibertat).

Segons el lletrat, Mas no ha optat per "la millor defensa del món", que és la del "jo no he estat", perquè reconeix que no va ordenar "actes impeditius" contra la consulta a causa de la inconcreció de la providència del Constitucional, "que no tenia cap requeriment".

"El Constitucional va demostrar que no volia donar la més mínima executabilitat a les seues decisions. Això és important. Perquè a la redacció estereotipada de la seua resolució del 4 de novembre descarta qualsevol referència a un advertiment, el que en aquestes circumstàncies té una transcendència indiscutible," ha asseverat.

Melero ha recordat que el president del Govern, Mariano Rajoy, "va menysprear" el procés de participació convocat per Mas, la consulta alternativa del 9 N, i ha lamentat que al final el que hagués de parar el procés fos el seu "impulsor polític".

"Si els fiscals de guàrdia, si els jutges de guàrdia, si el Constitucional, no van fer res per detenir la votació, per què ho havia de fer Mas?", ha preguntat Melero, que ha assegurat que l’expresident havia d’actuar guiat pel principi de proporcionalitat.

Per la seua part, Rafael Entrena, advocat de Joana Ortega, ha defensat que, després de la suspensió del Constitucional, és "públic i notori" que l’execució de la consulta independentista va quedar estrictament "en mans de voluntaris", la qual cosa segons la seua opinió "no suposa un delicte de desobediència", des del punt de vista "penal, no de tertúlies".

Per al lletrat, que s’ha referit al fiscal com el "Messi" del ministeri públic malgrat advertir que avui "no ha marcat cap gol", la conducta del Govern en la consulta del 9N "és una actuació de naturalesa estrictament política", un procediment que simplement donava a la societat l’oportunitat d’"expressar"-se.

Entrena, que s’ha referit al cas del 9 N com "el de la querella del pont aeri" -per les discrepàncies entre la Fiscalia de Catalunya i la Fiscalia General de l’Estat a presentar-la-, ha qualificat d’"error" que el ministeri públic acusés a Mas: "no es pot conduir per la via criminal el que és un exercici polític que obeeix a un mandat parlamentari".

A diferència de Xavier Melero, que ha reconegut que Mas no va retirar els mitjans públics necessaris per a la consulta, l’advocat d’Ortega ha insistit en què, malgrat que va ser "organitzat i dissenyat" abans del 4 de novembre de 2014, la votació va quedar en mans de voluntaris després de la seua suspensió pel Constitucional.

Entrena ha argumentat també que, malgrat la tesi de la Fiscalia, en la suspensió del TC no queda clar l’abast de la prohibició, ja que al seu parer l’ordre era un mer "automatisme legal" una vegada l’alt tribunal va admetre a tràmit la impugnació del Govern contra el procés participatiu del 9 N.

"La providència no diu que es cremin les urnes ni que s’esquincin les paperetes", ha al·legat el lletrat, que ha demanat a la sala del TSJC que jutja el 9 N que "faci el que sap fer" i, partint de la jurisprudència, dicti una sentència "justa" que absolgui a Mas, Ortega i Rigau de desobediència i prevaricació