PANORAMA
El Superior de Justícia buscarà la unanimitat a la sentència del 9-N encara que la retardi
Les deliberacions poden coincidir amb el judici contra Homs al Suprem || Els partits sobiranistes insisteixen a defensar el referèndum i que es farà amb garanties i credibilitat aquest mateix any
Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, amb Puigdemont, i envoltats de simpatitzants el dia de l’inici del judici pel 9-N.
El tribunal que jutja la causa del 9-N buscarà que la sentència sigui per unanimitat, segons fonts pròximes a aquest. Aquest està format per tres magistrat, entre els quals el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Sala Civil i Penal, Jesús María Barrientos, que és el ponent i per tant l’encarregat de redactar la sentència. L’esperit amb què afronten la deliberació és aconseguir la unanimitat, i evitar així que hi hagi algun vot particular, encara que això suposés la dilació del veredicte.
La causa pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014 va quedar vista per a sentència divendres després d’una setmana de judici en què es va poder escoltar els tres acusats, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, i més d’una trentena de testimonis, per intentar determinar com es va organitzar la jornada i si el Govern va estar-hi darrere en tot moment o ho va deixar en mans dels voluntaris després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).
El fet que hi hagi dos judicis, al TSJC i el Suprem, pot donar sentències contradictòries
El Superior de Justícia vol emetre una sentència sobre el 9-N sense vots particulars
La fiscalia ha mantingut les peticions de penes de 10 anys d’inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau pels delictes de prevaricació i desobediència. Per la seua part, l’acusació popular demana 10 anys d’inhabilitació per a cada acusat i les defenses reclamen l’absolució perquè, insisteixen, no hi va haver desobediència al TC. En el seu al·legat final, l’expresident va ser molt dur divendres a l’insistir que es tracta d’un judici polític que va atribuir precisament a l’èxit del procés participatiu del 9 de novembre del 2014.
La deliberació pot coincidir amb la celebració al Suprem del judici contra Homs o la redacció de la corresponent sentència. La seua causa se celebra al Suprem i no al TSJC atesa la seua condició de diputat al Congrés dels Diputats. Aquest judici se celebrarà del 27 de febrer a l’1 de març. Val a recordar que Homs no podrà recórrer al mateix Suprem si la sentència és condemnatòria, només podria fer-ho davant del TC. Però els tres jutjats al TSJC sí que podran recórrer al TS, òrgan que ja haurà jutjat Homs sobre la mateixa causa i que podria tenir dos sentències contradictòries sobre els mateixos fets.
Al seu torn, ahir el coordinador organitzatiu del PDeCAT, David Bonvehí, va assegurar que el partit treballa per celebrar el referèndum previst pel Govern “amb garanties i seguretat jurídica”.
Per la seua banda, el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va dir que Catalunya es troba en una situació en la qual es donen les mateixes circumstàncies que a l’any 1931 i que la societat es troba “davant d’un 14 d’abril”, data en la qual es va proclamar la II República Espanyola el 1931.
La portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, va exigir la celebració d’un referèndum a Catalunya “amb credibilitat, rigor i determinació” durant l’assemblea que els anticapitalistes van celebrar a la localitat de Reus per debatre estratègies per a la consecució de la consulta i la implementació d’una República catalana.
El portaveu de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, va defensar que serà pactat amb l’Estat o bé tolerat per aquest, ja que per impedir-lo hauria de recórrer a la força.
