Iglesias guanya i acumula tot el poder

Els inscrits de Podem van deixar ahir inequívocament clares les seues preferències al donar a Pablo Iglesias el control total del partit, amb una majoria absoluta en el consell ciutadà –37 dels 62 membres elegits–, i donar suport al projecte polític i l’estructura organitzativa que proposava. La victòria indiscutible del secretari general de Podem té tanta importància com la derrota d’Íñigo Errejón, que queda en una posició feble i tindrà moltes dificultats perquè triomfi el seu criteri en algunes decisions.

“Unitat, unitat” va ser el clam que els militants van traslladar aquest cap de setmana als dirigents de Podem i que va fer seu Iglesias tot just conèixer el resultat de les votacions, que el renoven com a secretari general amb gairebé el 90 per cent dels vots.

La petició d’unitat va ser un clam durant l’assemblea i Iglesias va prometre aplicar-la

Pablo Iglesias es va comprometre a complir aquesta ordre. “Unitat i humilitat”, va proclamar després d’emfatitzar que el Podem que surt de Vistalegre II és un Podem fort i unit.

Això s’haurà de veure a partir d’ara. Serà el consell ciutadà, amb majoria pablista, el que elegirà la nova executiva del partit, en la qual fins ara Íñigo Errejón era el secretari polític, el número dos.Ara podria perdre aquesta posició tenint en compte que el model organitzatiu d’Iglesias no especificava les secretaries en què s’organitzarà la formació en aquesta nova etapa.

Els resultats de les votacions mostren també altres conclusions. Errejón no només ha estat superat per Iglesias en la pugna pel lideratge, sinó que també ha rebut menys suports que el secretari d’Organització, Pablo Echenique, que es converteix de facto en el segon de Podem amb un 48,49% del suport dels militants. Entre els deu primers llocs al consell ciutadà hi ha només dos errejonistes: el mateix Iñigo i la portaveu de l’ajuntament de Madrid, Rita Maestre, al número 8.

Al davant de Maestre se situen la portaveu adjunta al Congrés, Irene Montero, que es converteix en la dona forta de Podem, tot i que ja ho era com a cap de gabinet d’Iglesias. La segueixen Vincenç Navarro, l’economista de vuitanta anys fitxat per Iglesias; el militar Julio Rodríguez, i el responsable de Relacions amb els Moviments Socials, Rafael Mayoral, advocat de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH).

El novè membre amb més suport és el diputat canari Alberto Rodríguez, seguit del jornaler i sindicalista Diego Cañamero, investigat pel Tribunal Suprem per un delicte de coacció sobre el dret de vaga. Pel que fa a la direcció, hi entren també dos membres d’Anticapitalistes, la feminista Beatriz Gimeno i l’eurodiputat Miguel Urbán, que va ser el que es va emportar les ovacions més grans de les bases, igual que Cañamero.

Aquests deu noms tenen perfils tan marcats que donen una bona idea del model polític que posarà en pràctica el renascut Podem. Tots els documents que es debatien –polític, organitzatiu, ètic i d’igualtat– els va guanyar també Iglesias i aquesta victòria suposa que triomfen les tesis de mantenir la tensió al Parlament i alhora estar en els conflictes socials al carrer, sense deixar-se arrossegar per la “moqueta” a les institucions i sense assemblar-se al PSOE ni a Ciutadans.

Perden, per tant, les tesis d’Errejón d’eixamplar Podem i atreure els que falten recuperant la iniciativa per ser útils ja des de les institucions i arrancar-li victòries al Partit Popular. L’encara secretari polític ha promès lleialtat i posar-se a les ordres del secretari general.

Pot ser que els errejonistes busquin consol pensant que els cinc milions de vots que Podem té a l’esquena no estan representats ni de bon tros entre els inscrits, però és el resultat que val. La militància s’ha pronunciat batent rècords de participació: més de 155.000 dels aproximadament 455.000 inscrits han decidit el futur del partit amb el seu vot.

L’estratègia política dissenyada per Pablo Iglesias per a Podem busca que el partit sigui una eina al servei del moviment popular i les institucions canalitzin la mobilització social. Per aconseguir-ho, els parlamentaris de Podem adoptaran la funció d’“activistes institucionals”. “Per guanyar necessitem gent organitzada, activa i amb capacitat per mobilitzar-se i portar els debats del canvi constituent a la societat”, reclama el document polític aprovat per l’assemblea, que fixa com a objectiu clar guanyar les eleccions municipals del 2019 i les generals del 2020. En aquest text, Iglesias reivindica la construcció d’un Podem que aspiri a liderar “una confluència política, social i popular de canvi” que sigui capaç de guanyar el Partit Popular, la qual cosa reforçarà les aliances amb IU i Equo. En contra de les tesis dels errejonistes, Podem se centrarà a fer “oposició” al Congrés i posar en relleu les “contradiccions del discurs del Govern i els seus aliats”. Rebutja el “tacticisme parlamentari” i l’“oportunisme partidista” i aposta per “la coherència programàtica”. “Les elits sempre volen parlamentaritzar els conflictes com una manera de desactivar-los, mentre que si el poble hi és, parla, debat i participa, s’aconsegueixen els canvis”, afegeix el text.