Puigdemont defensa davant Catalá la legalitat de l’autodeterminació

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va defensar ahir el paper dels advocats davant del ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja que gràcies a molts d’ells es poden superar “problemes de legalitat” en assumptes com la llibertat d’expressió i el dret d’autodeterminació dels pobles.

Ho va dir en la sessió solemne que el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona celebra per Sant Raimon de Penyafort i que va tenir lloc al Palau de Congresos de Catalunya, on el president també va expressar la seua “preocupació” perquè veu falta d’independència judicial a Espanya. A més, va fer una referència al judici del 9-N: “La llei ha d’empresonar delinqüents, no encotillar drets.”

És la segona vegada que el Govern suís respon a interpel·lacions de diputats sobre Catalunya

Per la seua part, Catalá va afirmar davant de Puigdemont: “Cap de nosaltres està per sobre de la llei.” “El problema no és la diferència de parer sobre els assumptes que afecten la vida pública. El que enriqueix Espanya és la seua diversitat. El problema apareix quan s’actua al marge de l’ordenació jurídica”, va dir.

D’altra banda, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va considerar que les resolucions aprovades en el Debat de Política General del Parlament que impulsaven el procés, amb la celebració d’un referèndum, són “absolutament vigents”, després que el TC les declarés nul·les.

A més, el vicepresident i conseller d’Economia confia que els pressupostos del 2017 s’aprovaran sense problemes al març. Va confirmar que les negociacions amb la CUP continuen i va assegurar que l’Executiu català està disposat a introduir-hi canvis, però va avisar també els anticapitalistes que no es poden fer canvis en profunditat d’un dia per l’altre.

Per protestar contra la presència dels militars, van convocar una “marxa popular” que sortirà dilluns a les 08.00 hores de la plaça Sant Feliu de Girona i anirà fins al Castell de Sant Miquel.

No obstant, Suïssa es declara “plenament” respectuosa amb la sobirania de l’Estat espanyol i evita posicionar-se sobre el procés català. Aquesta és la segona vegada que Suïssa respon a interpel·lacions de diputats sobre Catalunya. La primera va ser el 4 de novembre del 2015, quan llavors el Govern federal helvètic va invertir els termes i va situar en primer pla el respecte a la sobirania espanyola i el caràcter “intern” de la problemàtica catalana abans de fer referència a “l’estructura de l’Estat federal, la política financera o la democràcia directa amb els estats que ho desitgin”.

El delegat del Govern a França i a Suïssa, Martí Anglada, considera que aquesta resposta de Suïssa és una “evolució”, encara que “lenta”, però Anglada va voler subratllar que ara el Govern federal helvètic destaca, segons va dir, “l’ànim de voler parlar amb el Govern espanyol sobre democràcia directa”. La resposta d’ara del Govern suís correspon a la interpel·lació que van fer quinze diputats al desembre.