Homs diu que l'ordre del Constitucional de no celebrar el procés participatiu no va ser clara

El diputat de PDeCAT i exconseller de Presidencia Francesc Homs ha declarat aquest dilluns davant del Suprem, en el judici contra ell pel 9 N, que el Govern va haver de triar entre els drets polítics dels ciutadans i una providència del Constitucional que no prohibia clarament el procés participatiu.

A Homs se l’acusa de prevaricació i desobediència en haver desobeït l’ordre del Tribunal Constitucional (TC) de no celebrar la consulta del 9 N i, en la seua defensa, ha declarat que aquella prohibició sobre el procés participatiu no va ser clara. De fet, ha recordat que la Generalitat va demanar un aclariment al TC i aquest aclariment no es va produir".

"Pensar que una providència era l’únic element que ens condicionava és pensar que els drets fonamentals no obliguen als poders públics", ha explicat Homs a preguntes del fiscal.

"Estaven en joc els drets fonamentals a la participació política dels ciutadans i, al costat, una providència inconcreta, que era un automatisme del Constitucional, una cosa que no és estrictament una resolució judicial... i en aquest marc el Govern ha de prendre decisions", ha declarat Homs.

La seua argumentació tracta de defensar que, si d’una banda el Tribunal Constitucional va prohibir, de manera indubtable, la consulta del 9 N, no va ser tan clara la seua anul·lació de la convocatòria posterior, el procés participatiu, el que finalment es va celebrar.

En aquest context, el govern català, no tenint clar que se li prohibia de nou la celebració del procés el 9 N, va decidir posar-lo en pràctica tenint en compte altres factors.

"En aquest context, no fàcil, prenem la decisió de celebrar no una consulta, que havia estat prohibida per una providència anterior que sí que va ser clara, sinó un procés participatiu", ha assenyalat Homs.

El Tribunal Suprem ha començat aquest matí el judici contra Homs per desobediència al Constitucional en la consulta del 9 N.