PANORAMA
Artur Mas al·lega davant el Suprem que ningú els va dir que el 9-N podia ser un “gran delicte”
Torna a assenyalar els 42.000 voluntaris com a responsables de la consulta || Dos excàrrecs de la Generalitat diuen que no es va ordenar parar el procés del referèndum a l’anul·lar-lo el Constitucional
Mas diu que la consulta del 9N va ser radicalment diferent de la prevista pel Govern
L’expresident de la Generalitat Artur Mas va al·legar ahir en el judici que se celebra ael Tribunal Suprem pel 9-N contra el diputat del PDeCAT i exconseller de Presidència Francesc Homs que, abans de la consulta, “ningú va dir que podria ser un gran delicte, com ho sembla ara”. La declaració de Mas es va centrar que la prohibició de la consulta alternativa que va fer el Tribunal Constitucional, la que suposadament va desobeir Homs (i ell també, ja que ha estat jutjat per això davant del TSJC), va ser massa genèrica per poder-la complir.
El testimoni principal de la defensa va ser Mas, que va declarar que “la providència que suspenia aquella consulta alternativa” del 9-N, la que suposadament van incomplir ell i Homs, “no era clara pel que fa a què havíem d’impedir o suspendre –va dir–. I això tenia importància, ja que era ja un procés en mans de 42.000 voluntaris”.
El president de la sala va desitjar “bon viatge” a Mas, que va respondre: “Que tinguin bon judici!”
La declaració de Mas, que va ser rebut amb crits i insults de “traïdor”, “colpista” i “sediciós” a l’arribar al Tribunal Suprem, va tenir un altre element clau al recordar que, després d’una primera prohibició de la consulta pel TC, el seu govern va posar en marxa una altra cosa, un procés participatiu en mans de voluntaris molt diferent de la primera convocatòria.
Tot i així, el 4 de novembre, pocs dies abans de la celebració d’aquest procés alternatiu, van rebre un correu i després una providència del Tribunal Constitucional.
Les tesis de Mas van ser ratificades pel que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional, Carles Viver, que va declarar que es va reunir amb Homs el 4 de novembre i li va indicar que la prohibició de l’alt tribunal era massa genèrica. Altres testimonis de la defensa van remarcar la mateixa tesi.
Hores abans, el cap del gabinet de Relacions Externes i Protocol de la Generalitat, Carles Fabró, i el director d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovés, encarregats d’organitzar la campanya institucional del 9-N, van negar que rebessin indicacions per frenar-la malgrat conèixer la suspensió que pesava sobre la consulta dictada pel Constitucional.
Va considerar que l’exconseller va intentar transmetre “que el futur d’Espanya depenia del seu mateix futur” i del resultat d’aquest judici.
El popular creu que la declaració d’Homs evidencia que els independentistes han entrat en una “dinàmica surrealista” de declaracions sense sentit.
La nova querella, presentada dijous per la Fiscalia, acusa Forcadell per la “seua contumaç i obstinada voluntat d’incomplir” els mandats constitucionals; assenyala també Corominas, Simó i Barrufet, i deixa fora el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet (Sí que es Pot).
